36 F ins el 1700 la major part de les terres incultes, els boscos, les aigües i el molí fariner de Cabanes estaven a mans del comte, que també tenia el dret de percebre el delme parroquial sobre els grans, el bestiar i els raïms. La interpretació dels drets del comte i la Universitat de Cabanes havia estat motiu de diverses causes a la Reial Audiència de Catalunya. Els veïns consideraven que el comte no podia establir nova terra conreada en els aigualleixos a la zona de Sant Feliu de Cadins fonamentant-se en privilegis concedits pels antecessors del comte. Aquestes diferències motivaren nombrosos plets entre el comte i els veïns fins que, "no volent tenir ambdues parts causes i plets i volent tenir la pau i viure còmodament tots els habitants del poble", van negociar una concòrdia, signada el 17 d'octubre de 1700. El catedràtic Albert Compte ha explicat de forma magistral aquesta Concòrdia en els annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos de 1996. Tot va començar en una primera reunió el 1685. Els representants del comte, els tres cònsols i vuitanta-un caps de famílies es reuniren a la capella de Sant Sebastià al toc de la campana. Els representants de la Universitat de Cabanes va reclamar als representants del comte que aquest reduís l'ús de Vista de la zona de la Garriga. les terres de les riberes de la Muga i del Llobregat, que de temps immemorial es destinaven a pastures per al bestiar i, a la vegada, de privar-los de recollir llenya per al seu servei. El comte al·legava que solament havia concedit el dret de pasturatge en els riberals i que, quan a la llenya, només podien treure tamarius i salits i no altres plantes. Amb la concòrdia de l'any 1700 la Universitat de Cabanes va renunciar a qualsevol dret sobre els riberals de la Muga i del
Cabanes
To see the actual publication please follow the link above