42 L' any 1843, amb motiu d'una insurrecció centrista, es va crear a l'Empordà una Junta Revolucionària a favor de la República, de la qual formava part el veí de Cabanes Joan Brusés, juntament amb els figuerencs Abdó Terrades i Narcís Monturiol. L'any 1860 l'Ajuntament de Cabanes va canviar els noms dels carrers: Sant Sebastià per Sant Isidre i d'Espolla; Nou per Tetuan; Escudellers per Rey Tartana; I'Acequia i del Molí per Canal; l'Hospital pel de les Escoles; Orient per Fondach; del Fuerte pel de la Torre; de la Processó per Castillejos i del Passeig per les Eres. El sentiment republicà d'un nombrós grups de cabanencs es va posar de manifest amb motiu de la revolució de setembre de 1868 que provocà el destronament de la reina Isabel li. L'Ajuntament va acordar sumar-se al pronunciament al crit de "Visca la llibertat!" i "Visca la sobirania nacional!", alhora que es feia un repic de campanes i es llegia un pregó públic enaltint la revolució. També es va anul·lar el pagament d'alguns censos com el terçó del marquès de Castelldosrius. A les eleccions del mes de gener de 1869 la candidatura Republicana Federal va obtenir a Cabanes 847 vots (91 ,3 %), la Progressista 79 {8,7 %) i la Carlista cap vot. La plaça amb l'Arbre de la Llibertat. L'any 1871 es va declarar una epidèmia de verola. L'alcalde va considerar que causava molt mal efecte el toc de campanes de difunts i va prohibir-lo en tots els enterraments, així com que els capellans cantessin la salmòdia solemne en veu alta pels carrers. Alhora, el trasllat dels cadàvers no es podia fer per davant de l'església sinó que s'havien de portar directament al cementiri pel camí més curt. El 12 de febrer del 1873 es va proclamar a Espanya la Primera República. L'Ajuntament en va donar compte al poble informant que el rei Amadeu havia renunciat a la Corona i que s'havia instituït
Cabanes
To see the actual publication please follow the link above