58 E I tret geogràfic més destacable de Cabanes al llarg de la història han estat els aiguats que de manera periòdica s'han presentat any rera any, especialment a les estacions de la primavera i de la tardor. Les cròniques estan plenes de cites sobre riuades que han negat els camps i en una ocasió fins i tot quasi tot el poble. Aquesta propensió de sortir-se les aigües de mare fa pensar com serien les terres del municipi fa milers d'anys, quan els estanys de la plana arribaven molt a prop del seu terme. Encara avui, hi ha veïns que recorden en la seva vivència personal algunes zones on les terres en poc menys d'un segle, han sobrepujat un metre de nivell, com és el cas del camí del cementiri. Aquestes inundacions han tingut també una part positiva, com és l'aportació de sediments rics en matèries orgàniques. La Muga, provinent d'Albanyà, es el principal riu del terme municipal, i el creua d'oest a est. Entra en el municipi pel Pas de les Moles, en el terme municipal de Llers, i surt per la part de Peralada. Les seves inundacions es produïen per tota la part de migdia del terme municipal. El Llobregat neix sobre la Jonquera i forma el límit nord del terme municipal que el separa del de Masarac. És un riu del qual s'ha tret molta sorra i palets de pedra que han fet El polli sobre el Uobregat en el camí d'Espolla. que el seu nivell hagi baixat en alguns llocs més d'un metre. Ja en fer-se les obres del castell de Figueres entre els anys 1753 i 1766 una part de la sorra emprada en aquells treballs provenia de la Muga i del Llobregat. Les inundacions del Llobregat es desbordaven pel carrer de Colom, el camí d'en Clos i s'escampaven per tota la part NE i E de Cabanes, escolant-se finalment pel rec de la Font, que era un canal de regatge que ara s'ha convertit en sobreeixidor de les aigües sobrants.
Cabanes
To see the actual publication please follow the link above