92 U n dels records més persistents en la memòria dels cabanencs són les inundacions. L'escriptor Joan Guillamet explica que "la gent, mentre veien que el nivell de l'aigua anava pujant, s'afanyaven a pujar l'aviram i el bestiar menut als pisos, que s'omplien de gallines, pollastres, pollets, conills i, fins i tot, algun porc que encara no sabia nedar o alguna truja amb tota la porcellada. El guirigall que s'organitzava fa de mal descriure. El bestiar gros, o sigui vedells, vaques, cavalls i matxos, es quedaven nedant com bonament podia dins els estables". Aquest mateix cronista explica el mot de "patamolls", que algunes vegades s'havia emprat. Diu que "un bon punt plovien quatre gotes, s'hi feia un fangueig espantós que obligava la gent a calçar-se els esclops per anar pel carrer .... D'aquesta propensió secular i geogràfica al mullader ve que els cabanencs hagin rebut l'anomenada de patamolls". Hi ha una llegenda, que està avalada per una acta notarial, que el 1686 hi havia en el poble una noia muda dita Dulaire. La seva mare va implorar a la Verge de l'Om de Pelacalç, que havia fet un miracle semblant, que la seva filla tornés a parlar. Així va ser i la mare li va ofrenar l'únic cosa que tenia: una tovallola. Entrada al poble pel carrer del Canal, abans de l 'enderrocament de les cases de la cantonada. A la segona dècada d'aquest segle hi havia a Cabanes una colla de joves d'aficionats a la festa dels braus que van organitzar una quadrilla de toreros que participava a les vedellades que es feien a la plaça de braus de Figueres. Anaven ben equipats i eren molt ben vistos per tot el poble. Un altra rememorança històrica era el coneixement d'un fet que tothom coneixia, però que es callava, durant la Guerra Civil de 1936-39. En el Pas de les Moles es reunia a la nit gent temorosa que es feia escàpol a França davant l'actuació incontrolada
Cabanes
To see the actual publication please follow the link above