Pep Ventura i Cases, el reformador de la sardana Adéu, rosa d'abril! Adéu, rosa encarnada! Demà, lluny del teu roser, d'enyorament em moriré. Per un moment els sardanistes restaren expectants, escoltant. En Pep aclucava els ulls, tal vegada per barrar el pas a una llàgrima. Diu que els músculs de la cara se li contreien i que se' l veia sofrir. Però que és això, jovent? A ballar s'ha dit. Que no hi ha esplet en la vida com el d'aquesta alegria del ball ... La segona tonada marca el pas rítmic de la fatalitat implacable ... Quan la sardana va haver acabat, el poble va demanar per tornar-Ia a sentir. No s'haurien cansat mai, d'aquella foguerada romàntica ... Jo no hi seré, però estic segur que pel25 de gener de 1975, quan hagin passat cent anys d'aquella bella diada, si els nostres néts es reuneixen a ballar a la plaça de Cabanes les melodies de Per tu ploro encara no hauran acabat de robar-los el cor". 85 Després d 'aquesta actuació Pep Ventura va malaltejar uns dies amb una febre suau, però seguida i constant. Va morir el 24 de març. Havia demanat als seus companys que acompanyessin les seves restes al cementiri interpretant algunes de les seves sardanes però nou fou possible. Era el Dijous Sant i en aquells temps no es permetia interpretar música. Els companys varen fer el seguici en silenci i els instruments sota el braç. Tenora d'en Pep, amb la qual va inte1pretar la sardana Per tu ploro.
Cabanes
To see the actual publication please follow the link above