36 A l'edat mitjana els empresaris de la indústria llanera rebien el nom de paraires; s'encarregaven de comprar la llana, distribuir-la entre els cardadors, els filadors i els teixidors, i, acabat el procés, reprenien l'aprest i es dedicaven a la seva comercialització. A Camprodon, la indústria del tèxtil tenia una tradició antiga; els draps de la vila gaudien de bon prestigi arreu de Catalunya i a l'estranger, i fins havien estat de consum reial: el rei Joan I va encarregar, per al seu esponsalici, 40 draps vermells de Camprodon. Els paraires camprodonins formaven un grup important que, en 1339 va rebre autorització reial per a constituir-se en confraria sota el patronatge de l'Esperit Sant. Fins i tot regulaven bé la jornada laboral: el 7 d'agost del mateix any varen aconseguir que el rei prohibís de teixir els vespres amb llum d'espelmes, així com de començar la jornada de treball abans de matines. Eren gent rellevant, ben relacionada a Barcelona. Alguns eren membres de les grans companyies, com la del Tiny, de la qual en Pere Fuster, paraire de Camprodon, n'era escrivà en 1351. Cobrava 28 lliures l'any i tenia poder mercantil, conferit pels socis de la companyia. Durant un any hauria de "rebre e procurar tots los bens del tint". L'Arnau Alberic, també paraire de Els }Juraires foren cls primers illdllsfrials de fa l/alia. A Comprodoll hi havia l/lla cOllfraria de paraires molt important dl/rO llt {' edat mitjana i la moderlla. Camprodon , era, en 1395, "mestre major e regidor del tint" de Barcelona i cobrava, per aquest càrrec, 200 lliures l'any. Portava el control dels colors que s'utilitzaven, del nombre de draps i canes que es tenyien, i també el nom dels paraires que aparellaven els draps. Els paraires de Camprodon estaven organitzats en gremi, i pagaven impostos i taxes derivats dels drets de manufactura i de comercialització. La confraria
camprodon
To see the actual publication please follow the link above