18 A l'edat mitjana, a moltes de les viles i ciutats de Catalunya hi havia una comunitat jueva que coexistia, com a sector minoritari, amb els cristians. Allò que els diferenciava era la seva religió. A Camprodon hi vivien jueus que constituïen una de les úniques comunitats del Ripollès. Ja hi eren en el segle XIII: en 1273, tenim notícia de dos germans, en David i en Jucef, que, amb permís reial, varen ingressar a la col 'lecta de Besalú. La col'lecta era l'organisme econòmic que aplegava les diverses comunitats d'una zona. De fet, els jueus de Camprodon sempre estigueren estretament relacionats amb els de Besalú, fins al punt d'haver-hi una gran mobilitat entre els membres de les dues comunitats, molts dels quals tan aviat els trobem a Camprodon com a Besalú. AI tombant del segle XIV varen arribar a Camprodon molts jueus francesos, que havien estat expulsats del país veí. En 1312, la comunitat devia tenir ja una certa importància i el rei li va confirmar el permís de residència a la vi la. De fet, però, els jueus camprodonins mai foren gaire nombrosos; M. Grau i Monserrat calcula, entre els anys 1273 i 1420, un total de 30 persones, moltes de les quals no eren ni tan sols de Amb aworirzaci6 reial. e/s j uells vall eS/ablir-se (I Camprodoll ell 1312. residència permanent. Tot i el baix potencial demogràfic, la comunitat tenia una sinagoga que, en 1371 , necessitava amb urgència una Torà nova, un armariet per a guardar-la (ascaros) i uns bancs nous per als fidels. Tot això es va aconseguir amb els diners d'una taxa que el mestre Mossé i en Samuel Bonsenyor, segurament delegats de l'Aljama, varen imposar als jueus camprodonins, seguint l'ordre del procurador general del comtat de Besalú . Els jueus camprodonins es dedicaven bàsicament a les empreses del tèxtil, tant de
camprodon
To see the actual publication please follow the link above