42 A la darreria del segle XVIII, Camprodon era un poble que comptava amb 1.690 habitants, pertanyia al corregiment de Vic i tenia alcaldia major, segons la reforma administrativa del decret de Nova Planta. Els carrers eren amples i ben empedrats, entre els quals destacava el carrer de València. L'abat Trelles, del monestir de Sant Pere, havia aconseguit treure el poble de la misèria en què es trobava a causa dels darrers atacs dels francesos. Hi havia, a més del monestir, l'església parroquial de Santa Maria, on es guardaven les relíquies de sant Patllari, i el convent dels carmelites calçats, que tenia, a l'interior, una pila de marbre vermell procedent de les rodalies. AI poble hi havia tres fonts públiques, d'aigua abundant, i tres ponts sobre el Ter. També hi havia quatre molins fariners i tres batans. L'hospital tenia bons llits, però la presó era un desastre. La casa de l'Ajuntament era bonica i estava en bones condicions, i s'utilitzava encara la maça antiga en les cerimònies solemnes. El castell estava tot enrunat, però les cases estaven en força bon estat. La carnisseria estava ben situada, i si hagués estat decentment atesa, fóra excel·lent. AI poble hi havia una escola per a nens, però l'educació de les nenes era - -<0'0 Des de 1714. (/ Camp/"odoll lli havia /lli alcalde major. L'alcaldia tCllia la seu a la plaça d'Espanya. lliure, no exigida. La gent de Camprodon era molt agradable. Tot això va escriure, de Camprodon, en Francisco de Zamora, que l'any 1787, i com a "Alcalde del Crimen" de la Reial Audiència de Barcelona, va passar uns dies del mes d'agost a Camprodon, lloc de parada en el viatge que feia arreu del Principat. El 7 de setembre d'aquell mateix any, l'alcalde major de Camprodon, Vicenç Rovira, escriví una carta a l'esmentat Zamora, en la qual demanava que li facilités els mitjans per a
camprodon
To see the actual publication please follow the link above