22 En 1348, una epidèmia assolava Europa. Els contemporanis l'anomenaren la mort negra i va causar desastres d'una punta a l'altra de continent. En alguns casos, la població va quedar reduïda a la meitat. Camprodon també va patir la pesta. El mateix any 1348, el rei va autoritzar el veguer, Joan Berenguer de Rajadell, a designar un substitut mentre ell s'ocupava en la feixuga tasca de repoblar les viles i els castells de la vegueria, que l'epidèmia havia deixat despoblats i desolats. I al cap de tres anys, el mateix monarca ordenava al batlle de Camprodon de prendre les mesures pertinents per a evitar l'enderroc de les cases desocupades des de la pesta i que podien ferir algú. L'any 1651 els cònsols de Camprodon varen escriure als de Girona, notificant-los que, en contra de les males veus que corrien, "la salut de que gosa esta vila ab sos habitants i moradors es estada de molt temps integra e sensera". Però això va durar poc: en 1654, la pesta arribava altre cop a Camprodon. Els consellers de Barcelona varen demanar al rei que prohibis l'entrada dels soldats que, a causa de la situació de guerra, eren a les fronteres; a Camprodon, "a on actualment és el contagi", hi havia una tropa d'irlandesos empestats. Mentrestant, l'Ajuntament de la vila feia tot el Amh /' aigl/ol. els carrers varen qlledar p/ells de fang i es \la tardar molts dies ell nerejar-Ios. que podia, per alliberar-la de la pesta; els cònsols es varen reunir, el mes d'agost, al monestir, a la capella de Sant Patllari, i amb tots els camprodonins pregaren al sant patró per tal que els alliberés de la pesta. Varen també treure el sant en processó. El dia de la Candelera, el 2 de febrer de 1428, a Camprodon va tremolar la terra. L'epicentre era a Olot i el terratrèmol va tenir, segons l'escala de Mercalli, 10 graus d'intensitat. A la vila, segons l'escrivà municipal, Joan Toralles, hi varen morir cent persones. Altres fonts asseguren
camprodon
To see the actual publication please follow the link above