16 A I mateix temps que passava a ser vila reial, Camprodon esdevenia cap de vegueria. Les vegueries eren la nova divisió administrativa pròpia de Catalunya, nascuda durant el regnat de Jaume I. De Camprodon en depenien Olot, Ripoll i Vallfogona, entre d'altres nuclis importants. El veguer era designat directament pel rei i tenia funcions de tipus militar, amb el dret de convocar i dirigir host; de tipus judicial, amb un tribunal propi, la cort del veguer, i també de tipus polític. Normalment, l'ajudaven en les seves funcions alguns prohoms i cavallers, i junts representaven l'autoritat reial al municipi. La vegueria de Camprodon era de les principals de Catalunya. Però aquesta situació de privilegi no li sortia pas gratuïta al poble: el t 337, per exemple, Camprodon pagava al rei 30.000 sous de moneda barcelonesa a canvi de la ratificació del privilegi de vegueria. AI veguer i als camprodonins els convenia aquest acte legal, perquè començaven a tenir problemes; d'una banda amb el rei de Mallorca, que dominava el Rosselló i volia estendre el seu CamprodOI1 l'a ser cap de veg I/ cria per decisió de Jaume I . poder cap a Camprodon, i de l'altra amb la vila d'Olot, que establia una sèrie de demandes jurídiques i administratives relacionades amb la potestat del veguer de Camprodon. Un privilegi reial de 1405 va legalitzar les pretensions dels cònsols olotins, i a partir de llavors quedà establert que el veguer de Camprodon tindria lloctinent a Olot, amb un poder assimilable al del propi veguer. Cobraria 16 lliures anuals i sempre residiria dins la vila d'Olot. A més, a Olot hi hauria
camprodon
To see the actual publication please follow the link above