En el nom del Senyor Déu etern, l'any de l'Encarnació de Nostre Senyor Jesucrist 904, regnant entre els francs Carles, fill de Lluís, el bisbe de Girona consagrava una església en honor de sant Pere que era al comtat de Besalú, en el lloc anomenat Camprodon. D'aquesta manera naixia el monestir de Sant Pere, i en això hi havia els propis orígens de Camprodon. L'església l'havia aixecada la gent que vivia als masos dels voltants, en les terres del comte de Besalú. La casa comtal inicià una repoblació a les contrades del Pirineu, aprofitant els bons temps que corrien per a l'economia i la demografia. AI cap de quasi cinquanta anys, vers el 950, l'hereu del comtat, en Guifré lI, va fundar el monestir de Sant Pere al lloc on ja hi havia l'església. Guifré va haver d'obtenir abans la cessió del temple i de la parròquia. Aixó li va costar al comte 1.000 sous i alguns alous que van passar a mans del bisbe Gotmar. Guifré va fer venir de Ripoll uns quants monjos que, sota la direcció espiritual de l'abat Jaufred, es varen constituir en cenobi. Seguien la regla de sant Benet i feien vots de pobresa, obediència, castedat, reforma dels costums i estabilitat. Les seves activitats, segons la regla, eren resar i treballar. Els béns del monestir eren l'església de Sant Pere i la seva parròquia, la de Sant Cristòfol de Creixenturri, les terres, els boscos, els molins i els prats que voltaven el monestir, la vila de Puigfrancó, uns quants alous al comtat de Besalú, al Vallespir i al Conflent i els béns llegats per Jaufred. Tot això els va ser confirmat pel rei dels francs, Lluís IV, el 952. AI llarg dels segles X i XI, el monestir de Camprodon va anar creixent, enriquint-se amb les donacions que feien els comtes de Cerdanya i Besalú. En 965, per cessió del comte Sunifred 11 de Besalú, passava a mans del monestir la vila rural de Camprodon i tot el seu terme. Els abats estimulaven la gent perquè es decidís a viure en terres del monestir, i així es va formar el poble. El monestir de mOl/jos de /' orde de salli Bellet va ser fllndat al segle X en 11110 vall pràct;came1lf despoblada. En 1017, en Bernat Tallaferro va viatjar a Roma per demanar al papa que expulsés les monges de Sant Joan de les Abadesses i li concedís la creació del bisbat de Besalú. En va tornar amb una butlla a favor del monestir de Camprodon, en la qual el papa confirmava totes les propietats i garantia la immunitat davant el bisbe. Llavors vingueren uns anys estranys, foscos, durant els quals el monestir va estar unit al de Sant Joan, sota la direcció del bisbe de Besalú, que era, a la vegada, abat de tots dos llocs. L'abadia va ser espoliada de molts dels seus béns. Va acabar amb aquest desgavell la decisió del comte Bernat II de Besalú, que va confiar la direcció del monestir a Moissac, un cenobi del Llenguadoc que formava part de la congregació de Cluny. L'abat de Moissac era parent de Bernat lI, i això degué influir en la decisió del comte. El monestir de Camprodon es va anar recuperant, sobretot a partir del segle XII. Amb
camprodon
To see the actual publication please follow the link above