Page 13

camprodon

la revifalla, els monjos de Sant Pere varen poder refer l'església, que va ser consagrada definitivament en 1169 pel bisbe Guillem de Monells, de Girona. Les relacions amb Moissac no eren pas exceHents. Durant molts anys, des de Moissac arribava el qui seria abat de Camprodon. Havia estat designat allà, i solia ser llenguadocià o francès. Hi havia constants tensions entre ell i els monjos, que provenien en gran part del comtat de Besalú. En 1237, mort l'abat, els monjos varen elegir-ne un de nou sense autorització de Moissac, que el va destituir. El 1314, l'abat francès va concedir que els priors de Camprodon fossin elegits entre els monjos del país. La joia va durar poc, ja que en 1363 Moissac tornà a imposar abats foranis. El monestir entrà en decadència, agreujada quan, el 1343, va esclatar la guerra entre els reis d ' Aragó i Mallorca. Sant Pere de Camprodon va perdre moltes de les seves rendes, i hagué de suplicar al papa que l'eximís de les dècimes durant 20 anys. En 1460, els delegats de Moissac feren la darrera visita de control a Camprodon. Varen trobar el monestir empobrit, afectat pel terratrèmol de 1428. El claustre era enderrocat, i també l'església; la vida dels monjos no era decent: molts d'ells vivien al poble, fora del monestir; tenien béns i rendes propis i no complien la regla. Eren menys de dotze. Moissac se'n va desentendre una mica, i el procés es va anar fent per si sol. En 1592, Camprodon va obtenir el reconeixement del papa pel que fa a la independència del monestir, que va entrar a la congregació claustral de Tarragona. El 1655, només hi havia l'abat i vuit monjos que, a causa del mal estat del monestir, vivien en cases particulars. Cada dia els convocava l'abat, i feien oració i la lectura dels preceptes. El 1689, els francesos varen ocupar el monestir i el feren servir de residència dels soldats i d'estable. L'església va haver de ser reconciliada, després, per tal de poder continuar el culte. A més a més, el monestir tenia problemes, des de feia temps, amb la parròquia de Santa Maria. Quan es va cedir la parròquia a la congregació, es cediren l'església i les rendes, però no queda prou clara la qüestió de la cura de les ànimes. Es van haver d'establir convenis com el de 1343, que reglamentava els drets derivats dels enterraments, o el de 1389, que legislava el curs i el cerimonial de la processó del Corpus. En 1820, les Corts varen aprovar un decret de supressió dels ordes i reducció de convents. Sant Pere de Camprodon, malgrat tot, encara es va mantenir fins a 15 anys més tard. El 1835, amb la crema de convents, els monjos de Camprodon fugiren, espantats, cap a França. Va ser el final del monestir. Aspecte de l'església de Sam Pere, abans de la restauració. 11


camprodon
To see the actual publication please follow the link above