8 Diu la Marca Hispànica que a la proví ncia romana de la Ceritània hi havia una població del Pirineu anomenada Engosa, que era Camprodon. I en Jeroni Pujades apunta la possibilitat que un general romà, dit Rotundus, hagués fundat el seu campament en aquest Campus, i que aquest hauria estat l'autèntic orígen de Camprodon. Fins aquí tot són només hipòtesis una mica agosarades, però és lògic de considerar per a la vila una certa antiguitat. De fet, el poblament en temps neolític sembla provat per les diverses troballes realitzades en diversos indrets de la zona, i la seva situació geogràfica, amb la proximitat dels rius i de les vies romanes de la Península, aixi com d'espais defensius aptes per a les fortificacions, ben bé podrien haver facilitat l'establiment de tropes romanes. Si busquem referències documentals, hem d'esperar fins al segle X per a trobar-ne. El 904, el bisbe de Girona va consagrar l'església de Sant Pere, i li va concedir la categoria de parròquia dels nuclis habitats dels voltants, com Puig Francor, Freixenet i Creixenturri. No es parla, a l'acta, de la concessió de cementiri, la qual cosa fa pensar que ja n'existia un, i que, per tant, l'església que es consagrava no era pas la primera. D'altra banda, la Camprodol/ es dibllixa ell forll/a d'1I110 "Y" elltom del monestir de Sam Pere i el castell. consideració de parròquia implica l'existència d'una demarcació territorial eclesiàstica, d'una població, d'un col'lectiu de feligresos regits per un clergue o rector. Tots aquests indicis deixen ben clar que a Camprodon hi havia un nucli habitat força abal")s que s'arribés al mil·lenni. Es difícil d'esbrinar, a causa de la manca de documents, si la zona va quedar despoblada durant l'ocupació visigoda i en el periode següent, quan més al sud van tenir problemes amb els àrabs. Però en el segle X, a Camprodon hi havia gent, segurament en masies disperses, que es varen aplegar en parròquia en l'espai
camprodon
To see the actual publication please follow the link above