tenia el dret de marcar (plomar) els draps confeccionats a la vila; per això pagava l'impost de la "bolla del plom", que en 1433 pujava a sis florins d'or. L'organització vetllava per mantenir la legalitat en la producció, i el juliol de 1671 va proclamar unes ordinacions per tal que ningú no gosés treure del poble cap drap, baieta o altra peça de llana que no hagués estat plomada, fet que comportava el pagament d'uns drets per part del productor. En el segle XVII, la confraria dels paraires de Camprodon era coneguda amb el nom de la Minerva i estava organitzada de manera gremial, amb uns estatuts que permetien el control de la producció i un cert proteccionisme. Segons privilegi concedit pel rei en 1579, ser mestre paraire comportava el pagament de 50 lliures a la confraria. Només així hom podia parar botiga i tenir aprenents. El gremi cobrava un sou per drap produït fora de l'organització, de la qual quantitat quatre diners es quedaven a les arques i vuit diners eren a benefici de la capella. Els membres havien d'obeir les ordinacions, anar a les reunions de caràcter secret, assistir als enterraments d'altres membres, acompanyar el Santíssim i restar fidels en tot a l'associació. A canvi, tenien certs privilegis. En 1749 hi havia trenta mestres paraires a Camprodon. En el segle XIX les normes i l'organització gremial encara regien la vida dels paraires camprodonins, els quals continuaven gaudint de certs privilegis. Un d'aquests privilegis era el d'estar exempts d'anar a fil es, si hom era mestre i cap de casa. Els paraires van desaparèixer amb l'arribada de la indústria. Des de final del segle XIX es varen instal'lar a Camprodon fàbriques de tèxtil que funcionaven amb electricitat i produïen en gran quantitat. La primera va ser la d'Ignasi Casabó, el 1870. En els anys vint hi havia tres indústries que fabricaven teixits: La Geronés (abans Ignasi Casabó), que feia cotó i draps; la d'Isidre Iglésias, que fabricava ris, i la d'Estebanell i Pahissa (abans Matabosch). Donaven feina a unes cent persones. Més endavant es va in stal'lar una fàbrica de sacs i arpilleres, La Camprodonense Texti l, SA En l'actualitat, cap d'aquestes indústries funciona a Camprodon. La força de l'aigl/a dels l'iliS del poble s" lIlililZa l'G ell el procés de fabricació de flassades. mallfes. barretines i allres peces de llana. 37
camprodon
To see the actual publication please follow the link above