escultura d'alabastre de la Mare de Déu, els altars barrocs i dues campanes. L'església va ser tancada al culte el 23 de juliol de 1936 després de celebrar-s'hi un enterrament. Durant la guerra el temple serví com a cooperativa de mercaderies i queviures, i de magatzem de cereals, vi i patates. La proximitat amb França és un factor a tenir en compte per entendre el moviment de població que existí entre Llanars i l'Estat francès. Un primer contingent humà que passà pel municipi en direcció a França el constituïen els refugiats. A principi del 1937 hi havia al poble persones provinents de Madrid i Logronyo, les quals, el desembre d'aquell any, estaven allotjades a la casa Fradera. Els refugiats, el 1938, arribaren preferentment d'Osca, mentre que cap al final de la guerra provenien de Barcelona i del País Basc. Els refugiats, que a mitjan 1938 eren uns setantacinc, dels quals una quarantena eren mainada, treballaren en feines agrícoles i ramaderes durant la seva estada al poble. Davant d'aquesta allau de persones es creà una junta a fi d'ajudar-los, la qual decidí que tots els pagesos havien de donar una part de la seva collita per alimentar els refugiats. No obstant això, era la delegació de Ripoll la que supervisava el seu moviment. Segonament, cal fer esment dels joves mobilitzats a resultes de la contesa civil. De tots els nois que anaren a lluitar al front, com a mínim una desena va morir-hi. També cal tenir en compte l'elevat nombre de desertors cap a la fi del conflicte, quan l'exèrcit republicà precisava de més homes per fer front a l'escomesa dels nacionals. El juliol del 1938 n'eren trenta-set, Segell del Partit Socialista Unificat de Catalunya. 1937. Segell de la UGT. Sindicat d'Oficis Varis. 1937. mentre que al novembre la xifra era d'una cinquantena. Els desertors solien viure a Feitús, barri més proper a França. Llanars no edità bitllets, ni patí els efectes dels bombardejos durant la guerra. Un fet anecdòtic és l'estada de Juan Negrín, cap del govern republicà, en una casa de l'avinguda Maristany cap al final de la guerra. Molts llanarencs encara recorden les caminades que feia Negrín fins al poble. Oí ') O.Ñ I I J { Timbre de la CNT-AlT. 1937. Durant la retirada les forces republicanes destruïren una resclosa, cent metres de canal, un pont i mig quilòmetre de la carretera Camprodon-Setcases. El 12 de febrer del 1939 les tropes nacionals entraren a Llanars i l'endemà ho feren al veïnat de Feitús. 83
Llanars
To see the actual publication please follow the link above