La carretera rural que uneix Llanars amb el veïnat de Feitús es caracteritza per la seva estretor, que impedeix que dos automòbils puguin passar de costat, per la presència de nombroses corbes, i perquè el seu traçat transcorre pel costat de la riera de Feitús. Al llarg del segle XX han sovintejat les obres de reparació d'aquesta via: les nevades de l'hivern del 1907 obligaren a arranjar-la, mentre que l'any 1921, i per solucionar certs problemes amb la canalització de la riera, es van dur a terme unes obres per mitjà de jornals de prestació. Les persistents pluges que van caure la tardor del 1932 feren intransitable el camí, i obligaren a fer-hi millores. Les contínues obres, i el que això suposava per a l'economia municipal, portaren l'Ajuntament, l'any 1935, a sol·licitar a la Generalitat l'ajut necessari per construir el camí de Llanars a Feitús. La tercera carretera del municipi, que serveix per accedir al barri d'Espinalva i que presenta un fort pendent, s'agafa a mà esquerra poc abans de sortir de Llanars en direcció a Setcases. Aquesta via es va condicionar entre els anys 1985 i 1989. El terme municipal també presenta nombrosos camins o passos emprats pels vianants i pel bestiar que es dirigia a les zones de pastura; és el cas del camí de les Feixes d'en Rovira, del pas del Bac, del pas de la Closella o del camí de la Roca. Entrada a Llanars, en direcció a Setcases. Anys deu. Per als ramaders de principi del segle XX era importantíssim el manteniment d'aquestes vies pecuàries; l'any 1935 s'acordà crear una comissió per a inspeccionar els desperfectes ocasionats per alguns veïns que es dedicaven a artigar els camins d'Espinalva. Als anys seixa ma els pollancres presidien l'entrada del poble, venint de Camprodon. 15
Llanars
To see the actual publication please follow the link above