d'augmentar els ingressos econòmics necessaris per mantenir el sistema defensiu, aconseguí que el rei Alfons 111, dit e/ Benigne, autoritzés, el 6 de gener del1330, l'aplicació d'un impost sobre la compra de pa, vi o carn. La mesura afavorí que la gent anés a comprar a Llanars, a l'hostal de Mossèn Bac, establert a l'inici del passeig Maristany, on no s'havia de pagar cap tipus de taxa. L'abril del 1592 el propietari de l'hostal era Pere Desbac. Posteriorment, els Descatllar, feudals de Vilallonga, tenien el dret de monopoli -venda lliure de pa, vi i carn- a Llanars. Aquest privilegi possibilitava la venda d'aquests productes a l'hostal i comportava fer la competència a Camprodon. Els cònsols municipals de Camprodon, per resoldre aquest afer, compraren el monopoli a Lluís Descatllar el 4 de desembre del 1630. Llanars vivia majoritàriament de la ramaderia, l'agricultura, i l'aprofitament de comunals. També existia el tractament de la llana i la filatura del lli, activitats treballades pels oficis de paraire i teixidor. Per una estadística sabem que la producció, els anys 1764 i 1765, va ser de sis draps, un cordellat i dotze mantes. La quantitat d'arroves de llana consumides era de 89, producció destinada Gravatd'u11 teler del segle XVIII. principalment a les necessitats d'autoconsum. Les persones ocupades eren 4 fabricants, 6 homes, 8 dones i 4 nens. De paraires, entre els anys 1794 i 1826, tenim constància de Dones treballant a les planes del mas Aulí. Dècada dels anys deu. Jaume Nonó, Antoni Noguer, Jaume Papell, Josep Brunet, i Antoni Xambrot; mentre que Joan Pasqual i Silvestre Nunell treballaven com a teixidors de lli. 39
Llanars
To see the actual publication please follow the link above