38 La població pertanyia a la vegueria de Camprodon, i òbviament estava subjecta a l'autoritat del veguer, que actuava amb plena potestat a Llanars. El veguer, l'any 1513, nomenà els tutors dels menors Pere, Joan i Antoni Sau, de la casa de Vilavella, en les persones de Bernat Galí, de Feitús i en l'oncle dels nens. També actuava en qüestions d'ordre públic i d'àmbit militar. El 1664 perdonà a Llorenç Casanova, traginer de Llanars, la pena imposada per haver disparat a Joan Saiol, de Vilallonga; tot i això, va haver de lliurar dos capons. En l'àmbit militar ordenà als pobles que integraven la vegueria, el 1 O d'octubre del1674, la mobilització d'efectius humans. Llanars hi aportà nou soldats. La inestabilitat política de la segona meitat del segle XVII, caracteritzada per les contínues entrades de les tropes franceses a Catalunya, es féu evident a Llanars. L'exèrcit francès assetjà Camprodon el 21 de juliol del 1658, fet que provocà que el virrei, marquès de Mortara, davant el peri ll que corria la població, hi acudís amb un exèrcit i ataqués els francesos, el 15 d'agost, per la part d'Espinalva. Un altre episodi bèl·lic es produí el 1689, quan el duc de Noailles establí el seu quarter general a Llanars, des d'on assetjà Camprodon. Ja en el segle XVIII, i més concretament el 1794, els francesos varen cremar el poble de Llanars i la majoria de Llanars als segles XV/l-XVIII f ou un lloc estratègic des d'on s'atacà la vila de Camprodon. documents que integraven l'arxiu parroquial. En els enfrontaments, ocorreguts el mes de juliol, van morir-hi com a mínim tres llanarencs pertanyents al sometent: Josep Payró, Gabriel Cabrafiga i Jaume Soler. Tres sacerdots van oficiar la cerimònia religiosa de l'enterrament. En el terreny econòmic destaca la pugna entre Llanars i Camprodon per controlar el monopoli del comerç. La població de Camprodon, a fi
Llanars
To see the actual publication please follow the link above