època de prosperitat econòmica, es produí una major diversificació de l'oferta comercial: un ferrer, un sabater, un carreter, un fuster, dues tavernes, un cafè, una botiga de queviures i un establiment dedicat a la venda de vi a l'engròs. En plena Guerra Civil, el juliol del 1938, la situació no diferia gaire de l'existent abans d'iniciar-se el conflicte. Tot i això, es produïren algunes novetats: les dues tavernes també feien de fonda, la fleca produïa setanta-quatre quilos de pa al dia, i la fàbrica de galetes Birba, que tot i pagar els seus impostos a Camprodon pertanyia al municipi de Llanars, donava feina a quaranta-dos obrers, que no van poder treballar els anys 1937 i 1938 per manca de matèries primeres. El poble de Llanars durant la postguerra gaudirà gairebé dels mateixos comerços que als anys vint i trenta. A principi de la dècada dels anys seixanta hi havia dues botigues de queviures, dues carnisseries, una fleca, dues barberies, un sabater, quatre fusteries, un electricista, un cafè, un mestre paleta, un establiment de venda Matança del porc a Espinalva. Ferrant una vaca a la gàbia. Anys cinquanta. de vi i un altre dedicat a oferir cereals. Si bé la contribució industrial només esmenta aquests oficis i botigues, és lògic pensar que n'hi deuria haver d'altres que no hi consten perquè no pagaven aquest impost. En els últims vint anys el treball s'ha orientat vers aquelles feines que estan directament vinculades a la construcció i a l'hostaleria, sectors que han donat a la població molta vitalitat econòmica. 47
Llanars
To see the actual publication please follow the link above