Camprodon al segle X, afirma que ho fou en el val/e de Llanas. Villanueva era conscient que la vall de Llanars s'estenia per tota la clotada camprodonina. En consolidar-se el topònim Camprodon, amb el consegüent creixement d'aquesta població, la denominació originària de val/e /andarense quedà reduïda al poble de Llanars. Al llarg dels anys gairebé sempre s'utilitzà la forma Llanas en detriment de la denominació Sam Cosme i sant Damià representats en un timbre municipal. Segell de l'Ajuntament. Any 1827. correcta. La primera vegada que s'emprà el topònim Llanars va ser durant la Guerra Civil, en l'interval de temps comprès entre el novembre del1936 i el gener del 1939. La fi del conflicte amb la victòria del bàndol franquista, defensor acèrrim de la llengua castellana, significà tornar a instituir la forma Llanas. No serà fins l'any 1983 quan es tornà a oficialitzar el topònim Llanars. L'evolució del nom del municipi també es pot seguir a través dels segells emprats per l'Ajuntament durant els dos darrers segles. El primer timbre, de principi del segle XIX i d'uns tres centímetres de diàmetre, ens mostra les lletres Llanas de tonalitat blanca sobre un fons negre. Des de mitjan d'aquell segle i fins l'any 1902 el segell duia incorporades les figures dels sants Metges, sant Cosme i sant Damià, patrons de la població. A partir d'aleshores només hi sortiran els escuts dels diversos règims polítics que han governat en l'àmbit estatal. Des dels anys. vuitanta l'escut municipal és una adaptació del distintiu de l'entitat local la Joventut Llanarenca. Escut actual de l 'Ajumament 11
Llanars
To see the actual publication please follow the link above