Els servei de correus

Llanars

Bardí, Pere Moré, Pere Juncà, Pere Tenas, Tomàs Tenas i Antoni Rovira. Hi hagué també soldats que tornaren malalts o ferits. La seva arribada es produïa a través dels ports de Cadis i Santander. A fi de controlar-los durant la seva estada a Llanars, estaven obligats a presentar-se un cop al mes davant l'alcalde. L'Ajuntament havia de preocupar-se de subministrarlos els aliments, l'import dels quals rebien posteriorment del cos militar al qual pertanyia el soldat. De totes les vicissituds que patiren els llanarencs, sobresurt l'odissea que patí Jaume Resplandí i Pujol a les Filipines. Resplandí, adscrit a la lleva del 1896, fou enviat primerament al regiment d'infanteria de Cantàbria núm. 39 amb seu a Pamplona. A final d'aquell any passà com a soldat actiu al Batallón Cazadores núm 21 i s'embarcà en el vaixell/sia de Luzón vers les Filipines. Ells/a de Luzón, de procedència britànica, s'estrenà l'any 1886 i comptava amb una tripulació de 1 56 homes. Va ser present a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 i integrà, quatre anys després, l'escorta de vaixells que acompanyà els reis en el festival naval de Saltes amb motiu del quart centenari del descobriment d'Amèrica. A les Filipines va participar en la batalla de Manila o Cavite, essent enfonsat per la flota nord-americana. En finalitzar la guerra fou reflotat pels americans, que l'utilitzaren fins a la fi de la Primera Guerra Mundial. Resplandí marxà el 17 de desembre i arribà a Manila el 16 de gener del 1897. Durant aquest any participà en diverses operacions militars esdevingudes a la província de La Laguna. El 20 de juliol li fou concedit l'ús de la medalla de la Campaña de Luzón 1896-1898. Jaume Resplandí va desaparèixer, el maig de 1898, coincidint amb el setge que l'exèrcit dels Estats Units exercia sobre Manila. Tot apunta que fou capturat pels tagals, indígenes de l'illa de Luzón. Les peripècies d'aquest soldat finalitzaren el 22 de maig del 1899 en morir de disenteria a la infermeria de presoners establerta al poble de Lipa, província de Batangas. També hi hagué, encara que comptats, certs moments de joia. El 1881 es lliurà a Francesc Colom, corneta del batallón de León, el diploma de cruz. D'un caire més familiar és la rebuda que va tenir Jaume Guillamet en tornar a Llanars de vacances el juliol del 1920, poble d'on havia marxat el 1905 a fi d'emigrar cap a Cuba. Aquest acte social, que aplegà uns vuitanta comensals, entre familiars i amics de Jaume Guillamet, fou recollit pel periòdic ripollès El Catllar en la seva edició del 31 de juliol del1920. El vaixell Isla de Luzón portà Jaume Resplandí a les Filipines. 57


Llanars
To see the actual publication please follow the link above