84 L' entrada de l'exèrcit nacional a Llanars suposà l'arribada d'un nou règim polític, una dictadura, que no estalvià esforços per imposar els postulats amb els quals es regia. L'ensenyança d'una única llengua, el castellà, la importància de la religió en la formació dels joves i el pes dels militars en la societat van ser alguns dels trets del nou model d'estat. Jesús Gómez Muñoz, oficial 3° H del Cuerpo Jurídica Militar, constituí el 16 de febrer, i de mode provisional, la comissió gestora del municipi. El primer consistori l'integraren Patllari Resplandí, alcalde; Gabriel Roget, regidor en representació del veïnat d'Espinalva, i Andreu Carrera i Rafael Colom, consellers del barri de Feitús. El càrrec de secretari l'ostentava Ramon Moret. La situació de l'economia municipal en finalitzar la guerra era dolenta. Hi havia diners però, com que tots els bitllets eren de les sèries que foren declarades fora de circulació pel govern, l'existència en caixa era ínfima. De les primeres accions que es realitzaren destaca la depuració dels polítics i funcionaris que ocuparen càrrecs durant la guerra. Alhora, els joves mobilitzats durant la contesa civil també van ser depurats i classificats com a adicto, indiferents o desafecto en Alguns dels pallers que la gent del poble tenia al Llanarès. funció de la seva actitud vers el Gloriosa Movimiento Nacional. A més a més es produí l'arranjament de la cooperativa i l'escola, immobles que havien estat ocupats per refugiats, soldats i simpatitzants de la república, i el canvi de denominació d'alguns vials. El carrer de la Font passà a anomenar-se calle de José Antonio, i la plaça de l'Om es digué plaza del Generalísimo Franco. A inici de la dècada dels anys quaranta s'arranjaren les infraestructures, ponts i
Llanars
To see the actual publication please follow the link above