A les pàgines de La Vanguardia, Destino i El Matí, el compositor Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, 1912 - Barcelona, 2002) va desenvolupar una llarga trajectòria com a crític musical . Fou testimoni qualificat de múltiples concerts, i va retenir per escrit vetllades i interpretacions memorables durant bona part del segle XX. Tanmateix els seus articles no són només una crònica musical  del seu temps -elaborada a Barcelona però també a d'altres escenaris europeus-, sinó que també defineix les opinions d'un compositor reconegut envers tot allò que escoltava, des del criteri propi d'un creador. És així com dels seus escrits a la premsa també se'n pot desprendre una estètica, que aquest llibre mostra a través d'una àmplia selecció d'aquests textos crítics.

Els fragments escollits permeten entreveure-hi aspectes autobiogràfics del compositor, diverses consideracions entre música i política, l'interès de Montsalvatge per la renovació operística, la seva sensibilitat pel ballet o la seva oïda clínica com acrític en qualitat d'autor. Així mateix, s'hi presenta un ampli "Diccionari Montsalvatge", un recull de retrats crítics de compositors i intèrprets que el van sasber emocionar.