46 Les principals activitats econòmiques del municipi en èpoques pretèrites eren la ramaderia i l'agricultura. Tot i això, els llanarencs residents en el nucli urbà optaren per treballar a les fàbriques de Camprodon, per regentar algun establiment dedicat a la venda de productes alimentaris, o bé per especialitzar-se en algun ofici. Les feines de paraire i teixidor, tan habituals als segles XVIIXVI II, van desaparèixer de Llanars a la primera meitat del segle XIX. No obstant això, els últims testimonis tèxtils estan en Josep Coch que, des del 1853 al 1870 aproximadament, dirigí una fàbrica de filats de llana que comptava amb dues cardes cilíndriques mogudes per aigua i 300 fusos moguts a mà. L'any 1863 funcionava amb cinc cavalls de vapor de força motriu, i l'horari de treball era de vuit hores. Un segon testimoni el proporciona un llanarenc anomenat Ricart, que féu funcionar un teler mecànic a principi del segle XX. Els primers oficis, documentats, es remunten a mitjan segle XIX. Francesc Sabatés, el 1854, treballava de traginer i regentava una taverna al carrer de la Font. Des de l'any 1859 Esteve Papell feia de ferrer al local que tenia a la Plaça. L'oferta comercial quedava completada amb les tavernes de la família Vila, situada al carrer Major, i que començà la seva activitat el febrer del 1858, Construcció artesanal d'una roda a càrrec del carreter i el fe rrer del poble. Anys cinquanta. i del traginer Josep Carreras que inicià el negoci, l'abril del 1860, al carrer de la Font. Aquesta situació perdurà amb poques variacions fins als anys 1890 i 1891 , moment en què només pagaven l'impost de la contribució industrial les tavernes de Ramon Sabatés i Ramon Vila. L'ofici de ferrer, interromput el 1886, retornà el 1893 de la mà de Josep Carrera. A primeries de la dècada dels anys vint, i coincidint amb una
Llanars
To see the actual publication please follow the link above