s'esquarteraven i es portaven a les coves, on eren consumits. La recol·lecció era l'altra gran tasca del grup. La natura oferia una gran quantitat de fruits, arrels, tubercles ... que equilibraven la dieta càrnia del grup. La recollida de vegetals aportava també una gran quantitat de plantes medicinals curatives imprescindibles en el dia a dia d'una comunitat exposada a sobreviure en unes condicions difícils. Malauradament, l'arqueologia no pot aportar dades d'aquesta activitat ja que les restes de recol·lecció no s'han conservat fins als nostres dies. El Montgrí també oferia excel·lents aixoplucs i llocs d'habitatge naturals on aplegarse. Avui sabem que es varen ocupar les coves del cau del Duc de Torroella, a la muntanya del castell, la més gran del massís, i que tindria la funció de campament central, i el cau del Duc d'Ullà, a la muntanya d'Ullà, utilitzada temporalment per a la caça dels caprins. Es tracta de coves amb una situació privilegiada: d'esquenes als vents freds del nord i de cara al sol de migdia, fet que els permetia l'escalfament de la cova i l'entrada de llum. Es troben a més, en una excel·lent situació, des d'on és possible accedir als llocs de cacera i de recol ·lecció del massís i la plana. Si voleu entrar encara més de prop en el mode de vida dels El pic del Montgrí és un unifaç elaborat sobre un rierenc. L'home el treballava per aconseguir una eina idònia per a la cacera. primers habitants empordanesos, el Museu del Montgrí i del Baix Ter disposa d'una sala sencera dedicada als homo erectus del Montgrí. Hi podreu veure diferents eines de pedra i, en especial, el pic del Montgrí, unifaç de grans dimensions que, segurament, es feia servir en la caça d'animals. El cau del Duc de Torroella va ser, al paleolític, l'habitatge principal dels pobladors d'aquesta zona. 17
Torroella i Estartit
To see the actual publication please follow the link above