famílies econòmicament importants va ser el detonant d'una sèrie d'aldarulls entre elles i els seus partidaris. Tot va començar quan Pere Coll va adquirir unes terres del terme de Torroella de Montgrí. Com que la família Robert tenien drets feudals sobre totes elles, els van intentar cobrar; Pere Coll es va negar a pagar-los i va començar un estira i arronsa als tribunals, fins arribar al Suprem. Abans que aquest es pronunciés, Robert de Robert va renunciar a aquests drets l'any 1901 . Aquests anys, Pere Coll va comprar les terres del mas Gelabert, al terme municipal de Pals. Eren poc productives, ja que la majoria eren aiguamolls. Per treure'n profit, va aconseguir reintroduir el conreu de l'arròs (prohibit el1836} l'any 1900; l'ordre per plantar-lo va ser revocada el 1907, però finalment el 1909 es va concedir el permís definitiu per al conreu. En tots aquests entrebancs també hi va intervenir Robert de Robert, el qual veia perillar la seva hegemonia a la zona. El caciquisme de la família Robert va durar fins als anys 20. Després, durant alguns decennis, la política local vindrà determinada per la manera de fer d'unes altres famílies de propietaris agrícoles. Cacic i caciquisme: la història d'uns mots "La paraula cacic apareix en el Teso ro de la Lengua de Covarrubias (1611 ) com a veu d'origen indígena que fa referència al senyor o cap d' alguns pobles americans. (. .. ). La definició que es dóna en l'edició de 1780 (del Diccionario de Autoridades de la Reial Acadèmia) sembla incorporar el significat social que el segle XVIII començava a tenir el cacic com a intermediari en les transaccions entre els grans terratinents i els camperols que treballaven per a ells. En la seva associació a la vida rural, així com en el paper d'intermediació que se li atribuïa, es poden observar dos trets fonamentals d'una de les figures clau del paisatge social i polític del segle XIX espanyol. Però no serà fins a l'edició del Diccionario de la Real Academia Española de 1884 quan s' inclourà a la definició tradicional una referència a la funció política que el cacic venia desenvolupant en la societat liberal: 'Qualsevol de les persones principals d'un poble, que exerceixen excessiva influència en qüestions polítiques i administratives' . En aquesta mateixa edició de 1884 es registrava per primera vegada el terme caciquisme, definit com ' l'excessiva influència dels cacics dels pobles'". (Font: FERNÀNDEZ, Javier; FRANCISCO, Juan: Diccionario polftico y social del siglo XIX espmiol, Madrid: Alianza Editorial, 2002, p. l l2) La reintroducci6 del conreu de l'arròs va portar a una sèrie de conflictes entre els propietaris més poderosos de la zona, els Robert i els Coll i Rigau. 55
Torroella i Estartit
To see the actual publication please follow the link above