La torre de les Bruixes. A partir del moment en què Torroella de Montgrí es converteix en vila reial -el 1273-, comença una veritable expansió urbanística que es concreta en el nucli emmurallat que va arribar fins a la fi del segle XIX (3). Estava limitat pel carrer de Mar al nord, el passeig de Catalunya a l'est, el passeig de Vicenç Bou al sud, i les places d'Espanya i de Quintana i Combis i el carrer del Roser a l'oest. A la segona meitat del segle XIX, la vila s'expandeix cap a l'est, a la zona de les Cases Noves, i a l'oest, al barri del Ter. Cap al nord, per sobre de l'avinguda de Lluís Companys, també s'edifica en els carrers del Portal de Santa Caterina i de Santa Caterina (4). Al segle XX, l'expansió ha continuat, cap a l'oest (zona del carrer de Figueres), nord (zona del carrer Garbí i altres i zona de la Granja) i est (zona de la Creu de la Rutlla) (5). El portal de Santa Caterina. En un plànol es veuen molt clarament aquestes diferents etapes de creixement, ja que la disposició dels carrers (la seva amplada, els encreuaments, el traçat ... ) va variant. A les zones més antigues, és habitual trobar carrers estrets i amb un traçat no sempre uniforme. A la vila reial, ja s'hi veu un projecte previ. Els carrers són força rectilinis i s'encreuen en angle recte uns amb els altres; al bell mig d'aquest entramat se situa la plaça de la Vila, veritable centre de la vida política des de la baixa Edat Mitjana. El traçat de la vila reial recorda el dels antics campaments romans. L'urbanisme de les zones més modernes, que es disposen a l'entorn del nucli primitiu, suposa un canvi ben evident, ja que els carrers són més amples i ben traçats. 51
Torroella i Estartit
To see the actual publication please follow the link above