Contemporània, durant la guerra contra Napoleó, entre els anys 1808 i 1814, les Medes són l'únic territori peninsular que no va poder ser ocupat per les tropes franceses i des del qual es va hostigar l'enemic. Finalment , i fins als anys 20 d'aquest segle, va haver-hi una guarnició militar. Els darrers homes i dones que han viscut a les Medes varen ser els farers. El primer far conegut es va construir l'any 1866. En instaHars'hi un far automàtic l'any 1930 els farers varen abandonar les illes. Des del punt de vista natural, les Medes constitueixen un punt d'extraordinari interès tant en la seva part emergida com en la part submergida. Començant per la primera, el més sorprenent per a un visitant és l'elevat nombre d'aus que viuen a les illes, fet normal, ja que l'a"1llament les protegeix de l'home. D'entre elles destaca el gavià argentat, una au de grandària considerable, molt Des de l'any 1983, les illes Medes s6n una reserva marina, on tant la vegetaci6 com la fauna estan protegits. territorial i agressiva. Actualment n'hi ha 14.000 parelles i és potser el lloc on més abunda de tota la Mediterrània. A part de gavians, hi ha també altres aus pescadores com el corb marí, i altres provinents dels aiguamolls, com el martinet blanc, l'esplugabous i el martinet de nit. Quant a la vegetació, a diferència del seu germà gran el massís del Montgrí, les Medes estan condicionades per diversos factors que dificulten el Al llarg de la història, les Medes han estat, en diverses ocasions, ocupades per la seva situaci6 estratègica. seu desenvolupament: manca d'aigua dolça, salabror de l'aigua de mar, exposició directa a tots els vents, manca de sòl. .. Per aquests motius, a les illes trobem tan pocs arbres. Entre les plantes adaptades a aquest entorn hi ha l'ensopeguera, el coixí de monja, el salat blanc, la malva ... Des de l'any 1983, les Medes són una reserva marina. La protecció d'aquest espai ha permès conservar i diversificar una de les comunitats submarines més importants de la Costa Brava, un autèntic paradís que ens recorda l'extraordinària bellesa que pot assolir la vida al mar: les algues ben il·luminades a prop de la superfície, de coloració verda, les algues de la penombra, a més fondària i de coloracions vermelles i groges, l'alguer, un autèntic bosc en miniatura que alllotja multitud d'animals que hi viuen amagats, el coral·ligen, l'herbei de posidònia ... 89
Torroella i Estartit
To see the actual publication please follow the link above