els tancats de pedra que veiem per tot el massís, o les feixes d'olivars i vinyes. La gran majoria de la població eren pagesos, petits propietaris o bé arrendataris. Hi ha també alguns grans propietaris, amos de la majoria de les terres de la plana. A la vila, hi havia una vida econòmica relativament pròspera (dues taverneshostals, dues fleques, peixateries, molins per blanquejar l'arròs ... ) A principi del segle XVIII tenim les primeres notícies de l'Estartit, tot i que creiem que ja anterioment el lloc era habitat. El poble, que ocupava la zona més acostada a la muntanya, als actuals carrers de les liles i Mas Figueres. El massís del Montgrí també va ser f ortament colonitzat. Closes i barraques per als ramats i pastors, feixes i terrasses per a les vinyes i olivars ... de Barcelona, tenia unes 80 cases a la fi del segle i els seus habitants es dedicaven majoritàriament a la pesca i a l'agricultura. Avalots contra el conreu de l'arròs "Amb motiu de l'estada de l'exèrcit a l'Empordà, l'any 1792, va ésser suspès el conreu de l'arròs, a fi de prevenir a la tropa i als cavalls de les seves influències. Al tornar-se a permetre el conreu a l'any 1797 es va formar un tumult popular dels habitants de la ribera esquerra del Ter, capitanejats per una dona que muntada en el seu cavall, amb una bandera a la mà, convidava a la destrucció de tot el que era arròs, dient que les autoritats, tan atentes feia poc a la salut dels soldats i, fins i tot, dels cavalls, els era igual, en canvi, la salut de la població." Joaquim Ferrer Vidal. ''Di os y el diablo", a Revista de Agricultura practica. t. n, 1853 43
Torroella i Estartit
To see the actual publication please follow the link above