muntanya. Per tenir-ne una idea, l'any 1882 es donaven les xifres d'unes 3.000 ovelles, 1 00 cavalls i unes 40 vaques, a cura de 24 pastors. La part més baixa del massís, a tocar la plana, amb uns terrenys amb pendent més suau i amb aigua de pou, eren fins al segle XVIII els espais agrícoles per excel·lència. No és estrany doncs, que en aquesta franja es trobin tots els masos històrics del terme. Avui continuen essent ocupats en bona part per conreus de secà, cereals i farratges bàsicament. La riquesa agrícola de Torroella prové actualment de la plana del Baix Ter, que fins al segle XIX, abans de la canalització dels rius Ter i Daró, era un àrea propensa La cooperativa Costa Brava, al terme municipal d 'Ullà, aglutina un gran nombre de pagesos de l 'entorn. Les feines agrícoles tradicionals eren ben comunes al nostre municipi fins fa una trentena d'anys. a quedar embassada. Avui, la plana està majoritàriament ocupada per conreus de regadiu que deuen la seva riquesa als terrenys al·luvials del riu i a una densa xarxa de canals d'aigua. És la zona del conreu dels fruiters: pomes, peres, préssecs ... Conreus que tenen una forta demanda als mercats, amb una dedicació humana considerable, duta a terme per temporers, i una mecanització creixent. A part dels fruiters, a la plana es conreen també cereals de regadiu com ara el blat de moro i el sorgo, entre molts altres. L'horta era també un tipus de conreu molt important al terme. Els horts més singulars es trobaven a prop de les poblacions. A Torroella, a banda i banda del riu Ter, des del pont fins a la Resclosa. A l'Estartit, avui ja desapareguts, als rasos de Santa Anna. Els conreus d'horta (tomàquets, patata, enciams ... ) anaven tradicionalment als mercats setmanals de Torroella i dels pobles dels voltants. 81
Torroella i Estartit
To see the actual publication please follow the link above