El delme

Durant gairebé mil anys, des del segle IX al XIX, el delme va condicionar la vida de la major part de la població catalana i europea. Una desena part de la collita dels camps, dels productes ramaders, de la pesca, de l'artesania, dels molins i del que es venia a mercat havia de ser donada per al sosteniment de les esglésies i dels seus clergues. En realitat, el delme es repartia entre molts senyors laics i eclesiàstics i, en certa mesura, va servir per aixecar castells, cases fortes, monestirs i la catedral de Girona, primer la romànica i després la gòtica. Els bisbes de Girona, a partir del segle XIII, es van convertir en els senyors eminents dels titulars laics de porcions del delme i, per tal de cobrar les taxes de mutació de cada traspàs, van generar un munt de documentació que va ser recollida en el Llibre verd dels anys 1362-1371. A partir d'aquest moment i fins la seva abolició, entre el 1837 i el 1845, el delme va ser un dels pilars de l'economia i de l'estructura social de l'Antic Règim.