Beguins a Girona

El 12 de juliol de 1321, en presència del rei Jaume II, el bisbe de Girona i l'inquisidor general del regne, el ciutadà gironí Pere Duran de Baldac va morir cremat a la foguera per ser beguí. Els beguins eren persones properes als grups espirituals de framenors que, seguint les idees del frare narbonès Pere Joan Oliu (1248-1928), anteposaven el vot de pobresa a l'obediència del guardià de l'ordre franciscà i al papa. A partir del 1316 van ser perseguits i molts, acusats d'heretgia, van morir per les flames de les fogueres que es van estendre pel Llenguadoc. Amb la recopilació de moltes dades inèdites sobre Pere Duran de Baldac i altres perseguits, podem relacionar els beguins gironins amb els de Narbona; amb el creixement de les desigualtats socials i econòmiques a les ciutats; amb el projecte reial de conquesta de Sardenya, que es va decidir durant les Corts de Girona de l'estiu del 1321; amb l'estructuració més jeràrtica de la diòcesi de Girona sota el control del bisbe i, finalment, amb les lluites de poder entre els membres de l'elit de ciutadans gironins per controlar certes esferes del govern urbà, com les finances.