amb batall extern de fusta. El material comú és el bronze i aliatges de metalls, així com el vidre o la porcellana en les de petit volum. A l'Àfrica central i equatorial són utilitzades -sovint d'escàs volum i fetes de fusta- amb els tambors i els xilòfons en rituals dirigits pels fetillers i a les celebracions agrícoles. Les campanes europees són anteriors a l'Edat Mitjana, i el testimoni més antic que se'n conserva és una col-lecció celta. D'ençà del segle VI les tintinabula de reduïdes dimensions fetes de fulles de coure o estany apareixen en la vida monàstica. Els címbals apareixen en el s. Xl. Finalment, neix la campana tal com la coneixem a l'actualitat (s. Xli), i com a conseqüència, els enginyosos carillons. Al vell món els primers fonedors de campanes apareixen a la vall Campana mossàrab dita de l'abat Samsó, s. X. capçal Les parts de la campana cap peu corda del Mosa (Lorena), Alemanya, Suïssa i al sud d'Itàlia. La tècnica i les pràctiques culturals associades tenen un espai al tirant dent batall Musée des Arts et Traditions Papu/aires de París, que va iniciar l'eminent museòleg Georges Henri Rivière. 9
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above