LA SER DA LA La publicitat utilitza les campanes com a recurs a l'hora de donar missatges. En aquest cas es tracta d 'w1 repic general anunciant el Nadal de 1996. reconsideració de valors ha propiciat la pèrdua del reconeixement social de les campanes com a signes de cultura, ha provocat una pràctica extinció dels seus referents comunitaris, i les ha rellegades a l'ostracisme, la qual cosa fa que només siguin apreciades per una subjectivitat estètica individual d'altra banda deslligada dels antics significats geogràfics, existencials, espacials i temporals. A les terres de Girona, cronistes i memorialistes de costums com Un record ple de sensacions La influència de l'ambient sonor en la configuració dels records es copsa prou bé en el fragment d'una entrevista feta al Dr. Alexis-Eudald Solà i Farrés, fundador de l'Institut d'Estudis Bizantins i Neohel·lènics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. - Et sents molt vinculat afectivament a Ripoll? - "Conservo uns records molt bons de Ripoll. Tinc molt clar que vinc d'allí i que, si puc, hi aniré a morir i a ser enterrat. Hi tinc la família -la mare, el germà, els nebots- i els meus primers, i ara ja una mica vells, amics. Els meus ulls estan marcats pel verd de les muntanyes del Ripollès, tal com les meves oïdes ho estan pel so, Salvador Vilarrasa al Ripollès, Ramon Llongarriu , Esteve Puigmal o Lluís Torras a la comarca d'Olot i Enric Mirambell a Girona han aplegat els seus records sobre els dominis sonors de les campanes. Un bomber de Barcelona toca la campana d 'un vehicle del cos per a donar avís a la població de la imminència d 'un atac de l'aviació feixista l 'any 1938. joiós o trist, de les campanes i també de les sirenes de les fàbriques, dos elements que portaven el compàs del fluir de la nostra vida. Sento sempre aquella olor mullada de la terra, al bosc, al mes de setembre, com sento encara la xiscladissa de les orenetes al voltant del campanar del monestir quan, a primers de maig, les campanes tocaven festives a missa de vuit. Tot jo sóc pres de la llum d'aquell raig violent del sol que, els matins de la nostra primavera, intenta de sortir enmig d'uns núvols negres, després d'un ruixat intens, fructífer i purificador. Tot això no ho oblido mai perquè en definitiva ha format la meva sensibilitat". PLAN AS, Xevi: "Eudald Solà, el neoheHenista de Ripoll" a Revista de Girona, 170, maig-juny 1995, p. 23. 63
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above