de Navata fins fa ben pocs anys. El campaner, amb els seus tocs de maitines a completes, ordenava el temps laboral i la vida social i religiosa. D'altra banda els tocs de les campanes prevenien dels perills i anunciaven les noves. La regulació comunitària, però, no va ser mai igualitària: la dimensió col·lectiva dels tocs quan es referien als aspectes de les persones diferenciava en funció de la classe social i dins aquesta segons la capacitat econòmica i el sexe en els casos dels batejos i els enterraments. Maria Vila Sauquet, vda. de Coll, acwal campanera i sagristana de Beget, 1998. L'èxode rural, l'electrificació, les reformes litúrgiques auspiciades pel Concili Vaticà 11 i la secularització han estat causes determinants per a reduir dràsticament el nombre de campaners i campaneres. En Manel Martínez, darrer agutzil-campaner de Maçanet de la Selva, en plena f eina ( 1975 ). Comiat al campaner de Beget Martí Coll i Sunyer ( 1907 -1988) va ser el campaner de Beget durant molts anys i a la seva mort el va succeir la seva muller. Amb ocasió de l'òbit, el seu gendre, historiador i autor d' una monografia del poble garrotx í, li va dedicar un poema que va constituir el text del recordatori del qual el reproduïm: Campaner de Beget: Ja no sents gemes de fer el tritlleig festiu amb braç segw: Avui estan ploroses les campanes. Han de tocar per tu. Escolta-les amb l'ànima serena de la cresta més alta del serrat. Aixeca el vol i passa la carena. T'espera la Divina Majestat. Joan Domènech 25-7-88 Martí Coll, sabater i campaner de Begetl 'any 1984. 45
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above