XVIII i una altra encetada tot just acabada la guerra de 1936- 1939. Ambdues aporten notícies sobre les relacions entre els campaners i el rector. Un llibre d'Obra del s. XIX igualment se'n fa ressò. llibre de las Missas y Anis ... des del any 1797. Consueta En los Enterres y Honrras la Casa cuida de fer tocar las campanas (p. 18) Lo Rt. Rr. de Esponella (. .. ) Ni tampoch te obligacio de fer tocar las campanas en ningun die del any si sols fer fer los senyals de las Missas, y tocar a combregar. Ni tampoch te obligacio de Escombrar la Yglesia, ni cuida de això, sina los Obrers Ja fan Escombrar per lo Campaner. Ni tampoch te obligacio de cuydar deia Llantia del SS. Sagrament si que cuidan los Obrers, y lo Campaner de Encendre/a y posari lo Ble. (p.23) llibre blanch de la Obra Abril de 1856. Dia 13 de id. se han entregat al Campaner que es al present Bonaventura Palomeras, 2 duros, dich dos Llibre de l 'Obra de Cartellà 1941- 1967. Els estats de comptes de les parròquies són una bona font per a conèixer l'existència de l'ofici de campaneria i la dotació eclesiàstica. duros, los que ha pagat la Obra dels diners del Cuito cobrats per los mesos de gener y Febrer del 1856. Vide cuatre fulls enderrera y son a compte de un mallal de oli que se calcula hauria tret de/as oliveras que se arrancaren del Cementiri las olivas de/as cuats se donaban al Campaner. Nota. Segons un ajust que tingué lo Poble en 1855 se determinà que lo Comú pagaria al Campaner per lo treball de tocar las campanas 24 pesetas cada any. Y la Obra se encarrega pagarna tres cada any que juntas fan 27 pesetas per lo Campaner, y aixis se encarrega escombrar la Yglesia sempre que convinguia y se lo demani. Mes: lo Parraca dona també al campaner tres pesetas lo dia dels Morts, y son per recompensa de tocar la senyalllarch de Missa matinal y lo trillo de Missa major 1939. Consueta o llibre en que hi constarà ajudant Déu, I. Consuetuts de la parroquia Campanet: Te d'obligació el fer tots els senyals per les funcions de l 'esglesiafora les tres i la batallada això en quant afecta a la Missa. En les f uncions de la tarda sols toca en les extraordinaries, toca ademés les oracions, i obra i tenca diariament l'Esglesia. Per això fer se'l gratifica amb l'us de fruit de dues pesses de terra anomenades els "Hospitals" amb trenta pes etes anyals que cobra a fi d 'any i altres quince per S. Joan com a compensacio aquestes d'un hortet dins els pobla que s'anava aperder quin capital de venta se'n comprà un valor del Estat que reditua aquesta última cantitat anyal. Aquest valor pogué salvar-se del pillatja passat. dels dias de obligació de oir Missa: però això es un tracte privat entre lo Rector y Campaner, que si vol pot desfer, pues lo Economo antecesor Rt. Fe/ix Ginesta va comensar, y jo lo he continuat per lo tant es libre lo Parraca de deixarho ó continuar; ó mudar com li apareguia. (p. 50) 35
Les Campanes
To see the actual publication please follow the link above