Elogi i refutació de la tramuntana

El protagonista d'aquest llibre és la tramuntana, un vent característic i singularitzador, capaç d'arremolinar a determinades comarques els elements de la vida i la cultura fins a orquestrar de manera reconeguda el caràcter local.

Amb una prosa exuberant i sensorial, Xavier Febrés explora el vessant científic, passional, històric, geogràfic, literari, lingüístic, estètic, climatològic, estadístic, mèdic i mitològic d'un vent que es resisteix per naturalesa a veure's encasellat o pautat damunt d'esquemes massa fàcils.

La saviesa popular ha acumulat una gran quantitat de coneixements, i també imaginacions i supersticions sobre els seus efectes, així com un lèxic riquíssim. Enfront d'aquesta cultura del vent, la ciència encara es reconeix a les beceroles pel que fa a l'explicació del fenomen.

La tramuntana és també -és, sobretot,- una llum, una tradició, un mite palpable i persistent. Vista així, resulta quasi una qüestió moral retornar-li allò que reflecteix del caràcter humà, de vegades ben dibuixat i altres vegades primparat, vacil·lant i estantís. No som res més, en definitiva, que biologia, emocions i llenguatge.

Potser sí que la tramuntana és una mica ampul·losa, sobreactuada per moments, però no pas a la manera versallesca, sinó independent i espontània, com una insolència adolescent que es veurà aplacada tard o d'hora per la indulgència del pas del temps.