Memòries fins al 1935

Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 - Berga, 1974) no es va conformar a mirar la vida pel forat del pany, sinó que s'hi va llançar de ple. Aquest primer volum de les memòries reconstrueix els principals moments vitals d'aquesta peculiar escriptora, des de la infantesa a Girona fins a l'estada al Marroc, el 1935. Dona coratjosa, anticonvencional i cosmopolita, viu uns anys de contrastos i es mou en ambients ben dispars: fa de violoncel·lista en cafès nocturns de Barcelona, resideix a Ginebra com a estudiant de música, conviu amb la població nadiua de la Polinèsia, freqüenta els cercles culturals i polítics republicans... Així, anirem coneixent l'Aurora reportera, la feminista i, finalment, la literata d'èxit. És poc donada a la confessió íntima, però no per això aquestes pàgines deixen de ser brillants; estan policromades amb fets i anècdotes que Bertrana explica amb un to irònic i punxant. Rere el que ella anomenava trifulgues no hi ha més que la voluntat de narrar l'eclosió d'una escriptora.