Quan fem referències en el text a col·lectius en què hi ha homes i dones, sovint podem optar per usar només la forma masculina, atès que en català —com en la resta de llengües romàniques— el masculí és la forma no marcada pel que fa al gènere, i el context i la realitat social ja fan evident que ens referim a persones sense fer cap distinció per raó de sexe ni de cap altre tipus.
- Les mesures afecten igualment els funcionaris i els laborals.
- Els licitadors presentaran les ofertes en el registre general.
- Els empresaris que concorrin en unions temporals queden obligats solidàriament.
Tanmateix, en certs contextos avui se sent necessari evidenciar la presència de referents o de destinataris dels dos sexes. En aquests casos, podem utilitzar diferents recursos com els que exposem tot seguit. L’aplicació d’aquests recursos no pot ser automàtica ni irreflexiva, i sovint un mateix recurs pot ser aplicable en un context (en l’encapçalament d’una carta, per exemple), però resulta abusiu i inadequat intentar aplicar-lo al llarg de tot un document extens.
