4. Les abreviacions

Una abreviatura és l’escurçament d’una paraula, bé per supressió (quan eliminem les lletres de la part final) o bé per contracció (quan suprimim lletres de l’interior).

En alguns casos aquesta omissió s’indica amb un punt, i en d’altres amb una barra, si bé hi ha abreviatures en què podem fer servir els dos signes indistintament (c. o c/).

• No s’han d’escriure alhora els dos signes en una mateixa abreviatura.

• c./

• c.

• c/

Les abreviatures poden ser simples o compostes segons si representen un sol mot (av. per avinguda) o més d’un (c/c per compte corrent).

Pel que fa a les compostes, hi ha casos en què escrivim un punt al final de cada mot abreujat (p. aut. per per autorització), i d’altres en què els separem amb una barra (p/c per per compte de). Quan fem ús de la barra no representem les preposicions i els articles (a/ per a l’atenció de), però sí, en canvi, quan emprem els punts (j. de gov. per junta de govern).

• Només hem d’escriure un punt darrere dels elements abreujats:

• vist i plau
• v. i. p
• v. i p.

• salvat error o omissió
• s. e. o. o.
• s. e. o o.

• Cal deixar un espai després de cada element.

• vist i plau
• v.ip
• v. i p.

• salvat error o omissió
• s.e.oo.
• s. e. o o.

Amb relació al gènere i al nombre, només admeten formes de femení i de plural les abreviatures creades per contracció, en les quals l’última lletra coincideix amb la darrera lletra del mot sense abreujar.

Per tant, són invariables les abreviatures per supressió, ja que la lletra final no coincideix amb la darrera lletra del mot sense abreujar.

• En aquests casos, tampoc no es recomana la duplicació de l’abreviatura com a marca de plural.

En cas que hàgim de crear l’abreviatura, el procediment més recomanable és el de supressió, que consisteix, tal com hem vist, a eliminar la part final del mot, bé del tot (de manera que sols es mantingui la lletra inicial) o bé a partir de la primera vocal d’una de les síl·labes.

Les abreviatures s’escriuen amb majúscula inicial quan les paraules que representen també s’hi escriuen.

• A principi de línia:

• A/ Joan Puig Prats  (per A l’atenció de Joan Puig Prats)

• Els noms de persona:

• M. À. Poc  (per Maria dels Àngels Poc)

• L’abreviatura més habitualment estesa de Maria és M. No se solen considerar adequades les formes Mª o Ma.
• L’abreviatura corresponent als noms que comencen per ela doble és L. o bé Ll. És inadequada la forma LL.

• Els tractaments protocol·laris:

• la Il·lma. Sra. Alcaldessa (per la Il·lustríssima Senyora Alcaldessa)
• el M. H. Sr. President de la Generalitat de Catalunya (per el Molt Honorable Senyor President de la Generalitat de Catalunya)

Pel que fa als tractaments de respecte, tot i que els escrivim amb minúscula quan els despleguem (tret que formin part d’un tractament protocol·lari), les abreviatures corresponents les escrivim amb majúscula.

Si la paraula sense abreujar duu accent, aquest es manté en l’abreviatura.

Tot i que en contextos reals és una situació molt poc freqüent, apostrofem una abreviatura sempre que el mot sense abreujar s’apostrofi.

El punt de l’abreviatura, l’eliminem quan coincideix amb el punt final d’una frase o amb punts suspensius.

El Centre està equipat amb càmeres fotogràfiques i altres materials complementaris, com ara projectors de diapositives, objectius, etc. A més, també disposa d’una biblioteca especialitzada en fotografia.

Són abreviatures dels dies de la setmana dl., dt., dc., dj...

• En canvi, el punt es manté quan està en contacte amb qualsevol altre signe de puntuació (signe d’interrogació, signe d’admiració, dos punts, etc.).

• Núm. exp.:
• El tractament correcte és Excm. o Il·lm.?

L’abreviatura només s’escriu en cursiva quan es refereix a un terme que també s’hi escriu.