Encara no sé com soc és un exemple molt clar de narració en què es combinen perfectament la vivència personal de l'autora, la convulsa història col·lectiva (especialment la Guerra Civil del 1936-1939 i l'exili republicà) i la ficció literària. És volgudament una narració que condensa tota una vida, escrita en una etapa de maduresa humana, i que vol ser "la història vulgar d'una dona d'aquest país i d'aquest temps".

L'aparició d'aquesta obra, el 1970, va suscitar un gran interès en la crítica del moment i l'any següent, Encara no sé com soc va obtenir el premi Fastenrhat als Jocs Florals de Barcelona. Carles Fages de Climent la va considerar la millor novel·la "feta la grandiosa excepció de Solitud" que ha tingut com a escenari les terres de l'Empordà i la Garrotxa.