de 1917 decideixen que "para poder demostrar a D. José Maria Martí Ja gratitud que /e guarda por las repetidas pruebas de cariño y afecto que ha demostrada tener por esta vil/a, se de su nombre a la nueva Rambla enclavada a la entrada de Ja calle de Doña Paula Armet". Després de la guerra, però, el propi Dr. Martí comunicà a la junta gestora municipal franquista "que de su libre y espontanea voluntad cede de su propio pecunio una lapida cuya inscripción se de al nombre de nuestro invicta Gaudi/lo, con Ja única finalidad de que la rambla que hasta el presente 1/evaba su nombre se de al de nuestro Salvador de España". L'any 1926 es concedí la plaça en propietat de metge titular municipal al Dr. Ramon Fina de Caralt. Fins llavors Plaça davant l 'església a principi del segle XX. Just en aquest espai hi hagué fin s al segle XV el cementiri de la vila. Gravat de J. Pahissa, de final del segle XIX, on es pot veure, al costat de l 'església, la capella de l'antic hospital de la vila. ho havia estat del Dr. Francesc Basconte. El seu sou era de mil pessetes anua ls més un 10% extra sobre aquest sou per actuar com a Inspector Municipal de Sanitat. Ramon Fina era de Figueres, on tenia una consulta privada, i s'anunciava com a especialista en malalties de la infància. L'any 1928 el sou del metge titular era de 1.250 pessetes anua ls (també més el deu per cent abans esmentat). Dins l'àmbit de la sanitat, també hi havia a la plantilla de càrrecs tècnics municipals un fa rmacèutic titular, que cobrava 250 pessetes, un veterinari inspector de carns, que cobrava 190 pessetes, més 110 pessetes extra per actuar com a inspector de sanitat pecuària. L'any 1956 era nomenat per la "Dirección general de sanidad" el "médico titular o de asistencia pública domiciliaria en propiedad de la plaza correspondiente al distrito única de la agrupación de Ayuntamientos de San Lorenzo de la Muga a agregada en virtud de oposiciones", el Dr. Jesús lsern Ta llada. Al seu càrrec hi havia també el poble d'Albanyà. En prendre possessió cessava com a metge interí de Sant Llorenç el Dr. Josep Sindreu Miró, qui anys més tard prendria el relleu del Dr. lsern. Quant al cementiri, fins al segle XV estigué situat dins les muralles, davant mateix de l'església i sota el campanar. Més endavant passà darrera de l'església, prop la rectoria, fins que l'any 1831 es traslladà al costat de la capella de Sant Andreu, a l'altra banda del pont, camí de Figueres.
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above