12 S ' ha de reconèixer que hi ha una greu manca de coneixements sobre els inicis del poblament humà a l'alta val l de la Muga en general, i al terme de Sant Llorenç de la Muga en particular. Afortunadament, troballes recents comencen a emplenar aquest lamentable buit, que és degut més a una manca d'estudis sistemàtics que no pas a una absència real de restes d'assentaments humans a la regió. La descoberta, el gener de 1986, d'una cista amb túmul a la Creu del Principi, en territori de l'antic municipi de Bassegoda, i la recent excavació de la cova de la Pólvora, al municipi d'Albanyà, ens proporcionen proves palpables de l'existència de poblament a l'època neolítica (3200 aC) a l'alta vall de la Muga. A la mateixa cova s'ha documentat, també, una ocupació de final de l'edat del bronze (800-1000 aC) període del qual es coneixen d'altres ocupacions a Boadella (la Caula) i Agullana (can Bech de Baix). Deixem constància, també, de la troballa a final del segle XIX d'una destral de pedra polida al terme de Vilaritg, "prop de Sant Llorenç de la Muga", a criteri del seu descobridor, l'historiador Joaquim Botet i Sisó. Molt més recentment han aparegut en un lloc no divulgat del terme d'Albanyà alguns fragments de ceràmica ibèrica. No tenim constància, fins aquest moment, de cap troballa de l'època romana. És realment un fet sorprenent, ja que la vall de la Muga és una important via de comunicació natural i que en aquesta zona hi ha abundància El lloc de Palau apareix documentat en els antics documents del monestir benedictí de Sant Pere d'Albanyà els segles lX-X. de minerals, explotats ja a l'edat mitjana. Sabem que a l'altra banda dels Pirineus, per la vall del Tet, discorria una via romana que comunicava la plana del Rosselló amb l'alta vall del Fluvià, travessant les muntanyes pel coll d'Ares. Ja en el segle IX, més concretament entre els anys 820 i 825, es va fundar en el lloc de l'actual vila d'Albanyà un monestir consagrat a Sant Pere, essent-ne el seu primer abat Dòmnul, amb llicència de Rampó, magnat franc, comte de Barcelona, Girona, Narbona i marquès de Gòtia. Uns pocs anys després el monestir d'Albanyà passà a
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above