......... Des de la mateixa estructura del calendari, amb la successió de les diferents festivitats, fins a l'horari de cada dia, passant per tots els cerimonials associats a les diferents etapes de la vida -del bateig a l'enterrament, matrimoni inclòs-l'església ha guiat la vida quotidiana de les persones al llarg dels segles. Una mostra molt explícita de la importància de les manifestacions religioses públiques, referida a la vila de Sant Llorenç de la Muga, la trobem en un document l'any 1770 on se'ns informa que, a part dels actes estrictament litúrgics i restringits a l'entorn de l'església, se celebraven processons "per tota la vila" el dia de Sant Llorenç ( 10 d'agost); el primer diumenge d'octubre (dia del Roser); per Sant Marc (25 d'abril); per Santa Creu (3 de maig), amb benedicció de terme inclosa; per Sant Pere Màrtir; a la vigília de l'Ascensió; el dia de Corpus; i, finalment, per Sant Elm (26 de juny). Però encara no era tot, la festivitat del Corpus durava tota una setmana, una octava, i es muntaven lluminàries, cada dia sota la responsabilitat d'una comunitat diferent: el primer dia, el divendres anterior a Corpus, per compte dels regidors, que pagaven nou lliures a la confraria; el dissabte ho preparaven els habitants del carrer Girona; el diumenge ho feien els pagesos del terme; el dilluns els de la plaça; el dimarts els del carrer Nou; el dimecres els de la plaça d'Amunt; i el dijous, dia de la festivitat del Corpus, organitzava la festa la comunitat de preveres, amb completes i, és clar, una processó per tota la vila. En aquest entorn d'exa ltació del fervor religiós, la possessió de relíquies era considerada no solament com a miljà de devoció sinó que constituïa una veritable qüestió de prestigi per a la comunitat. Es pagaven veritables fortunes per portar a les esglésies preteses relíquies dels seus sants patrons. A partir del concili de Laterà, l'església en "certificava" (vidimus) l'autenticitat, abans que passessin a ser objectes de Campanar de planta quadrada de I' església de Sant Llorenç. L'estructura sobreposada enforma de templet és un possible comunidor per conjurar les tempestes . devoció. D'aquesta manera, ha quedat constància que Narcís Dalmau, originari de la vila de Sant Llorenç de la Muga i que havia estat criat de l'antipapa Benet Xlii d'Avinyó, més conegut com el Papa Luna, portà a la seva vila nadiua diverses relíquies l'any 1429. Ja al segle XVIII, concretament l'any 1721, fou Benet Serrat, ermità de Palau, qui féu donació a la parròquia de les relíquies dels sants Pacient, Verecunda, Servat i Rogata. Poc després, l'any 1730, es donava el vidimus d'autenticitat a una relíquia del propi Sant Llorenç. Una mica més endavant, el1786, foren donades unes relíquies dels sants metges, Cosme i Damià, a la capella de l'hospital de Sant Llorenç.
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above