...... Quan, l'any 1849, Pascual Madoz publicava el seu Diccionario Geografico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones Sant Llorenç de la Muga tenia el seu màxim nombre d'habitants i es recordaven encara els anys de les guerres amb França. Madoz escrigué: "Es desconocida la antigüedad de esta población porque no existen archivos ni documentos que hablen de ella, falta que tal vez se debe a las guerras habidas con el vecino rei no de Francia, en las cua/es ha sida una de las primeras invadidas, saqueadas y arruinadas". Malgrat que Madoz no ho sabés, sí que hi havia llavors encara documentació prou important a la vila, com la sèrie de volums notarials que, malgrat algunes interrupcions, abasta des del segle XIV fins a principi del segle XX, i que actualment està repartida entre l'Arxiu Històric de Girona i l'Arxiu Històric de l'Alt Empordà; la sèrie de llibres i pergamins de l'església de Sant Llorenç, actualment a l'Arxiu Diocesà de Girona, malgrat la irreparable i intencionada desaparició -a principi de la dècada de 1980- dels volums més antics, abans no es custodiessin a Girona; i, finalment, l'ajuntament guardava en el local sobre l'església documentació municipal diversa -entre la qual hi havia processos de la cúria de la vila des del segle XVII- documentació que, malauradament, es va cremar durant la guerra civil. Si seguim analitzant textos clàssics, trobem com Joaquim Botet i Sisó, després d'una molt acurada descripció física del terme i de les activitats econòmiques de la vila escriu: "En lo segle Xlii eren senyors de la vila /os vescomtes de Fenollet, dels quals per matrimoni de Na Blanca de Sexach, filla del vescomte de Fenollet, amb Dalmau, vescomte de Rocabertí passà lo senyoriu a n'aquesta darrera família". L'enciclopèdia Espasa, editada entre els anys 1908 i 1930, en l'entrada "San Lorenzo de la Muga" reprodueix, paraula per paraula, la història de Botet i Sisó. També ho fa Joaquim Pla i Cargol en diverses de Portada del "Llibre de Festa Major de Sant Llorenç" corresponent a l 'any 1929, amb una fotografia de la cobla <<Antiga Pep» de Figueres. Sant Llorenç de la .Mug.:!, LLIBRE DE FE5To'1 f'lo'1JOR DE 5/'INT LLOKENÇ Dlee 9, 10, 11 I 12 d' Agoet de 1929 ~~ HI:'TORICA. CFJITRB O' ESTIUEJO IMPOitTANTIS.<;JM, US CO:-IVIOA I E~PERA l 'Aklt\ONIOSA COfii.A •AI'..!.Q_A PEP· O~f'IOUE!cE." DESGRANARA SUBUM UN BELL fNfllLAI.L DE MEI.OOIES les seves obres. No fou fins la publicació de l'obra Els castells catalans, els autors de la qual investigaren sistemàticament documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que s'aportaren dades noves que mostraren clares contradiccions amb el que hi havia publicat. Moltes d'aquestes qüestions es pogueren resoldre gràcies a l'accés a la documentació conservada a l'antic arxiu comtal de Peralada i foren publicades l'any 1972 en l'article "San Lorenzo de la Muga, notas históricas". Diverses obres de recopilació posteriors, com l'arquitectura medieval a l'Empordà, de Joan Badia i Hom s o la Catalunya Romànica i també obres més divulgatives, com els Pobles de l'Empordà, de Montserrat Vayreda, hi fan referència directa. L'enciclopèdia Espasa té també una entrada sota el títol "Bata/las de San Lorenzo de la Muga", on hi ha una llarga explicació sobre la Guerra Gran a Sant Llorenç, amb bibliografia inclosa. Hi trobem des de la història de l'Empordà de Pella y Forgas fins a obres especialitzades en història militar com l'estudi de J. N.
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above