Jaume I mantingué la possessió del castell de Sant Llorenç de la Muga i el seu terme, inclosa la vila de Sant Llorenç, durant uns 50 anys, concretament fins l'any 1272, quan l'infa nt Pere -futur Pere el Granpermutà amb Dalmau, fill del vescomte Jafre de Rocabertí, la vila de Sant Llorenç per la vila de Torroella de Montgrí amb consentiment dels seus respectius progenitors. En aquest dilatat període el rei concedí als habitants de Sant Llorenç diversos privilegis que ajudaren al desenvolupament i ordenació de la vila. L'any 1249 concedí franquícies, drets i regalies a la universitat -corporació municipal- de Sant Llorenç de la Muga. Més endavant, l'any 1268, Restes del castell de Sant Llorenç. concedí a la universitat i singulars de la vila de Sant Llorenç poder celebrar mercat tots els dilluns de l'any, i que s'hi pogués vendre qualsevol cosa. Uns anys després, el rei Jaume 11 completà els privilegis de la vila. El4 d'octubre de l'any 1311 concedia al noble Dalmau, fill del vescomte Dalmau de Rocabertí, que a Sant Llorenç de la Muga es poguessin celebrar fi res cada any, vuit dies després de la festa de Sant Llorenç del mes d'agost, i que duressin vuit dies seguits. Al mateix temps, donava salconduit a totes les persones que hi anessin i a totes les coses que portessin, i decretava que no poguessin ser detingudes per crims o deutes, excepte els falsificadors de moneda, homicides, raptors o lladres. Possib lement aquestes fac ilitats per al comerç foren la causa de l'establiment a Sant Llorenç de la Muga d'una petita comunitatjueva, que no trobem, però, ben documentada fins ja entrat el segle XIV. Així, el rei Pere el Cerimoniós establí que " ... d'aquí avant tots e segles juehus e jueues de les viles de Banyoles, de Figueres, de Campredon, de Olot e de Sent Lorenç de ça Muga presents e qui per tots temps seran sien tots temps deia Cu llita deia dita aljama dels juheus de Gerona". No sabem si els jueus de Sant "Torre dels moros", torre de guaita del segle Xlii, situada dalt d'un turó, que formava part de l'estructura defensiva del castell de Sant Llorenç, restaurada recentment. Llorenç vivien en un barri separat -un call- o si eren massa pocs per constituir-ne un. Sabem, però, que diverses finques de Sant Ll orenç eren propietat de jueus i que comerciaven amb ell es, fins i tot amb l'església. Tenim documentada la presència a Sant Llorenç de la Muga l'any 1364, d'Isaac Vidal , fill i hereu de Vidal Caracosa. Un altre fill de Vidal Caracosa, de nom Isaac Ca racosa, havia venut l'any 1357 una feixa de terra a Guillem Querol , sastre de Sant Llorenç, respectant els drets que tenia la canònica de Lladó sobre aquel les terres. 17
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above