En l'actualitat gran part del terme de Sant Llorenç està recobert de boscos de pins. Es tracta, però, de boscos recents, que ocupen les feixes d'antigues vinyes, amb visibles marges de pedra seca que denoten haver estat terrenys cultivats fins no fa gaires anys. Les fotografies de principi del segle XX mostren les muntanyes que voregen la població totes cultivades. S'hi troba a fa ltar la superfície arbrada que avui dia tant caracteritza el paisatge de Sant Llorenç. Els boscos autòctons eren d'alzines i roures. Malauradament, l'explotació abusiva de carbó ocasionà la tala Exemplar de Clematis recta conservat des de 1847 a l'herbari Rouy. indiscriminada d'una gran part d'aquests boscos. Aquests canvis en l'ús del sòl han propiciat l'augment de la població de les espècies animals forestals, com els senglars, i la disminució d'altres més pròpies de les zones obertes com els conills o les perdius. Al fons de les valls, però, s'hi troba una vegetació típicament de ribera, zones molt ombrívoles amb pollancres i altres arbres de riu. La vall del Ri mal, entre la serra de SantJordi i la muntanya de Montdevà, constitueix l'eix d'un espai natural de remarcable interès botànic on es pot destacar la presència d'una petita falguera de l'espècie Pe/Iaea calomelanos, documentada només en dues localitats de tot Europa: Sant Llorenç de la Muga i la Cellera de Ter. En aquesta àrea de sureres es trobà l'any 19711'espècie de molsa Leucobryumjuniperoideum (brid.) C. Mul/., briòfit molt característic de climes atlàntics i que suggereix l'existència d'un microclima molt peculiar a la petita vall del Ri mal. Tot això motivà la creació per part de la Generalitat de Catalunya, l'any 1992, de l'Espai d'Interès Natural (EIN) "Penya-segats de la Muga" que amb una superfície de 372,5 ha proporciona una protecció especial a aquesta interessant àrea natural, que aplega en un sol espai elements mediterranis i oceànics, i esdevé un cas únic a les terres catalanes. Terres de conreu, a la vall de la Muga, al peu de les muntanyes La recent inclusió de part del terme municipal de Sant Llorenç de la Muga en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEI N) de l'Alta Garrotxa, constituït l'any 2004, representa una nova mostra de reconeixement a la riquesa del medi natural del seu terme. De totes maneres, la riquesa botànica del terme de Sant Llorenç era ben coneguda ja al segle XIX, ja que l'any 1847 el co l· leccionista francès E. Bourgeau recollí a Sant Llorenç de la Muga uns exemplars de C/ematïs recta, una liana de flors blanques, verinosa, que encara es conserva avui dia a l'herbari Rouy de la Universitat de Lió. 9
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above