26 L a figura més indiscutida de l'Aljama i de la Càbala gironines és Moisès ben Nahman. o Nahmànides, conegut per Benastruc de Porta (1194-1270). Nascut a Girona, comença a escriure des de molt jove. Estudia la medicina, però és conegut també com a poeta per la seva Oració del primer dia de l'any, la mostra més antiga de la poesia cabalística peninsular. Però per damunt de tot, Benastruc de Porta és un filòsof, consagrat a l'ensenyament del Talmud. Són famosos els seus comentaris al Pentateuc i al Llibre de Job, i les seves obres didàctiques NTresor de la Vida" i "La Llei de l'Home" que constitueixen, segons Eduard Feliu, la cimera de la literatura religiosa del judaisme hispànic. Nahmànides arriba a ser, per la seva competència eminent en talmudisme i per l'exemplaritat de la seva vida, el portaveu incontestat del judaisme de la Corona catalana-aragonesa i la primera figura del judaisme ibèric del seu temps. Yitzhak Baer diu que en la seva personalitat s' hi combinen el fons cultural hispànic, el talmudisme francès, el pietisme alemany, el criticisme cabalístic i la teologia cristiana. Els seus coetanis el tenen per un home cridat per la Providència per esdevenir un líder i un paladí de la tradició. És la seva mateixa autoritat científica i moral la que condueix Benastruc de Porta a la dissort. La serenitat de la seva vida es trenca l'any 1263, quan el rei Jaume I el designa com a representant de les comunitats jueves de la Corona per intervenir en una controvèrsia amb el dominic i jueu convers Pau Cristià. Les controvèrsies o disputes ideològiques entre cristians i jueus són freqüents en aquell temps, promogudes per l'Església potser sota la pressió apassionada dels jueus conversos que cerquen ocasions de demostrar la sinceritat i el rigor de la seva transformació. Aquestes controvèrsies se celebren sovint al Palau Reial, perquè els reis, com a protectors dels jueus, són sotmesos també a pressió per part de l'Església i es veuen obligats no sols a autoritzar-les sinó a veure-les amb bons ulls i f ins a presidir-les. Quan Pau Cristià obté, doncs, el dret a organitzar disputes religioses amb les comunitats jueves, Benastruc de Porta és el designat per enfrontar-s'hi i ho fa a Barcelona en presència del rei, de nobles, de prelats i de gent del poble, durant cinc llargues sessions. Coratjosament, fa una fervorosa defensa del judaisme i demostra que no està disposat a renunciar a cap dels seus postulats. La seva actitud, ferma i decidida, suscita la irritació dels estaments eclesiàstics, molt fanatitzats pels mateixos conversos, i remou l'esperit sempre latent de la persecució antijueva. Hom posa a Nahmànides diversos paranys per tal de fer-lo caure, entre ells el de fer-li lliurar al bisbe de Girona una còpia de les intervencions que ha fet en plena controvèrsia,
els jueus
To see the actual publication please follow the link above