afegeix Scholem, és el centre de la Càbala contemplativa en el seu desenvolupament més complet i un autèntic fogar de noves forces religioses actives al cor del judaisme. La Càbala és un conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques de caràcter esotèric que tracten d'interpretar el món, els seus orígens i els seus misteris a partir de la creença en un Déu infinit, principi i fi de totes les coses i incomprensible per a les criatures. La Càbala vol construir una cosmovisió integral, i sosté que tots els éssers, visibles i invisibles, manifesten progressivament el Déu desconegut, puix que Tothom coincideix a situar la darrera Sinagoga de Girona a l'illa de cases limitada pels carrers de la Força, de Sant Llorenç i' de Lluís Batlle i Prats. Aquest darrer, en la fotografia, era conegut com el de la Sinagoga. entre ells existeixen correspondències d'ordre simbòlic que es poden descobrir per la meditació mística. La Càbala comprèn la teosofia, que estructura els intermediaris entre Déu i el món, la cosmologia, que distribueix els éssers en categories, i l'escatologia, que especula sobre el futur. Potser nascuda durant la captivitat dels jueus a Babilònia, la Càbala assoleix el màxim desenvolupament medieval durant els segles Xli i Xlii, probablement com una reacció contra la filosofia racionalista del jueu cordovès Moisès ben Maimon = Maimònides (1135-1204), que intenta relacionar les tradicions hebraiques amb la doctrina aristotèlica i vol explicar el judaisme per la raó. El Cercle de Girona, durant la primera meitat del segle Xlii, constitueix una aportació decisiva al corrent espiritual de la Càbala. És un grup molt homogeni perquè tots els seus membres, tal com ho proven llurs obres, viuen en una estreta unió de pensament. Manté contacte permanent amb altres escoles europees, sobretot amb la provençal, presidida per la figura d'Isaac el Cec, primer cabalista pur, que viu a Narbona de 1165 a 1235, però destaca d'entre totes les altres per la seva gran empenta mística i manté una originalitat i una personalitat pròpies que li donen renom arreu del món jueu. La riquesa de la documentació manejada pels jueus gironins s'ha fet palesa a través del gran nombre de manuscrits hebreus que s'han redescobert en obrir les tapes artificials d'antics volums dels Arxius Diocesà, Municipal, Catedralici i Històric Provincial. Aquesta comunitat, rigorosament ortodoxa, fidel al Talmud i a la tradició, és el bressol de molts homes de mèrit -pensadors i escriptors-, alguns dels quals adopten el sobrenom de Girondí. 25
els jueus
To see the actual publication please follow the link above