La petjada del seu geni Jaume Vicens Vives i Enric Bagué, en el seu llibre "Història. Primeres lectures" fan aquest retrat de Bonastruc de Porta (*): "El vellet que escriu aquest llibre és un jueu català. Es fill de Girona. S'anomena Moisès, com l'antic cabdill del desert; però els gironins, entre els quals té bons amics, el coneixen pel nom de Bonastruc de Porta. És un home bondadós i savi. La seva vida ha estat exemplar. Els seus llibres han escampat la ciència entre els jueus i els cristians. El comterei Jaume I, que en aquest temps regeix la nostra terra, l'estima molt. El té per un súbdit fidel i assenyat, i li ha L'artista Josep Obiols va veure així la venerable figura de Moisès ben Nahman, més conegut per Bonastmc de Porta. demanat consell més d'una vegada. Però Bonastruc és fidel a la seva religió. Ha discutit amb un jueu convertit al cristianisme, i això li ha guanyat l'enemistat dels cristians. El comte-rei Jaume I s'ha vist obligat a treure'l de Catalunya. Demà mateix començarà el seu exili. Deixarà la nostra terra, fills i néts, familiars i amics, per anar a morir a la Terra Santa, d'on havien eixit els seus avantpassats. El destí de Bonastruc és com el destí del seu poble. Avui odiat, demà estimat; un temps ric i poderós, un altre desposseït i exiliat, el poble d'Israel s'ha escampat per tot el món. Ha anat deixant la petjada del seu geni en moltes obres de la ciència, de l'art, del comerç i de. la indústria moderns". (*) Cfr. BAGUÉ, Enric i VICENS, Jaume: História. Primeres lectures. Barcelona. Editorial Pedagògica, 1936. emparat en la llibertat de paraula que havia sol·licitat i obtingut del rei i del seu confessor Raimon de Penyafort. El cas és que, amb aquell text com a prova, és portat davant del tribunal reial i acusat de blasfèmia contra la religió catòlica. Després d'escoltar la seva valerosa autodefensa, el rei Jaume I es limita a castigar-lo amb dos anys d'exili i condemnar el seu llibre a les flames. Però els acusadors, plens de despit, apel·len a Roma i al rei, el qual, amb gran sentim~nt personal i contra el parer d'alguns dels seus consellers, obeeix una indicació del Papa Climent IV i condemna Bonastruc de Porta a l'exili definitiu. És així com, a l'edat de 72 anys, es veu obligat a abandonar per sempre Girona i Catalunya. Va tot primer a Castella, després a Provença, i finalment arriba a Palestina,on encara funda · escoles a Jerusalem i culmina el seu llibre sobre la Torà, peça definitiva del misticisme hebreu. Abans de morir, escriu als seus familiars de Girona: u Vaig deixar la meva famHia, vaig abandonar la meva llar; allà, amb els meus fills i filles, els bells i estimats nens educats damunt dels meus genolls, vaig deixar també la meva ànima. El meu cor i els meus ulls estaran amb ells per sempreH. 27
els jueus
To see the actual publication please follow the link above